L’ORGANITZACIÓ HOLOCRÀTICA

L’ORGANITZACIÓ HOLOCRÀTICA

GOVERNANÇA – PROPOSTA D’ORGANITZACIÓ– LA VEÏNAL

L’objectiu és assegurar la pròpia integritat i autonomia a través de processos i estructures efectives, que facin de La Veïnal un projecte flexible, adaptable i resilient.

L’holocràcia parteix de la idea que l’èxit de les organitzacions humanes depèn també de la seva capacitat per satisfer les necessitats de les persones que les formen, independentment de que siguin fundadors/es, simpatitzants o usuàries. Algunes d’aquestes necessitats són: Seguretat, pertinença, connexió, reconeixement, autorealització, etc. 

  • Model d’efectivitat grupal 

S’estableixen tres elements per determinar l’efectivitat del projecte, els tres elements són igual d’importants:

  1. Resultats: Complir el seu propòsit, assolir els seus objectius, aconseguir resultats. 
  2. Persones: Satisfer importants necessitats personals dels seus membres. 
  3. Processos: Comptar amb processos i estructures adequades per mantenir la seva integritat, adaptant favorablement a un entorn canviant i absorbint (aprenent de) les pertorbacions internes i externes a què està sotmesa (resiliència). 

  • Diferenciació funcional 

La proposta organitzativa de la Veïnal identifica cinc funcions bàsiques a cobrir:

  • Comunitat: Es parteix de la idea que tota organització necessita persones i recursos (coneixements, recursos materials i financers, etc.) per crear una estructura que li permeti aconseguir els seus objectius. Normalment, es considera important conservar i millorar els recursos materials i financers, però en el model holocràtic que es proposa, és clau donar suport a les persones i ajudar-les en els seus processos d’adaptació i aprenentatge. 
  • Producció: Es produeixen continguts, serveis, idees, propostes, etc. Que tenen valor per a la comunitat en què s’opera i que estan alineats amb la visió i missió del projecte. Així, es proposa una producció alineada amb la visió, amb una bona planificació, una millor execució i un adequat sistema d’avaluació. 
  • Comunicació: Es dona a conèixer la proposta de valor. Es crea una imatge, una identitat diferenciada per fer-se visible en els diferents contextos en els quals es treballa. 
  • Administració: Consisteix en assegurar que els recursos que es necessita estan disponibles en els llocs i moments oportuns, i que els béns produïts s’entreguen en els terminis i llocs establerts. Això inclou, entre altres tasques, gestió de compres i vendes, registre, comptabilitat i finances, etc. 
  • Qualitat i Innovació: S’avaluen els resultats i el processos, es modifiquen processos ineficients i estructures obsoletes sempre que sigui necessari, aprenent de les experiències passades i creant nous processos i productes. 

Aquestes funcions són el motiu de les principals àrees de treball o departaments

En l’organització holocràtica, cadascuna d’aquestes funcions és encomanada a un holó funcional (comissió). Aquestes comandes las fa un holó de coordinació del qual formen part alguns membres de cada holó funcional.

A continuació es veu un exemple gràfic de l’ estructura holocrática, amb cinc holons funcionals i un holó de coordinació, tots ells inclosos en un holó més gran que els conté i que representa l’organització com a totalitat:

  • L’estructura holocràtica 

“ Cap sistema viu no té estructura.“

S’entén l’estructura com a quelcom dinàmic i canviable, resultat d’un procés auto-organizat.

És també un espai per a la innovació i la generació de saviesa col·lectiva, i per donar rellevància, no a la idea de competició sinó d’adequació constant a un entorn canviant que ofereix moltes oportunitats per a la col·laboració, formada internament per cercles semi autònoms i auto organitzats, amb un flux d’informació que travessa l’organització en tots els seus nivells, oberta a la innovació i el canvi, i atenta a les necessitats dels seus membres i de l’entorn natural en què es troba.

  • Estructura de governança 

Governança com a acord implícit o explícit sobre qui decideix què i com es decideix (acord sobre decisions), i qui fa què i amb quin poder, mitjans o recursos compta per fer-ho (organigrama executiu). 

En el model assembleari horitzontal i per consens, el poder es distribueix per igual entre totes, el que el fa més participatiu, però en ocasions molt poc operatiu i tampoc necessàriament més inclusiu.

L’organització holocràtica proposa una forma de governança que tracta de conjugar l’ operativitat, la participació i la inclusió

Per aconseguir-ho, cal integrar els holons funcionals (comissions) de manera que mantinguin la seva autonomia alhora que tots ells s’acomoden i s’alineen amb el propòsit general de l’organització. 

En aquest punt és necessari introduir un element que no trobem en els sistemes vius, l’ holó específic de coordinació. En una organització horitzontal, encara que l’assemblea assumeixi el paper coordinador, la seva efectivitat es redueix considerablement quan el nombre de membres és gran. En una organització holocràtica, aquestes dificultats es resolen creant un holó específic de coordinació, format per unes poques persones, representants dels diferents holons. 

Una manera de millorar la coordinació és crear holons amb un nombre relativament petit de persones però amb la suficient diversitat per recollir el major nombre de veus (cosa fonamental quan es necessita indagar creativament). 

D’aquesta manera, es redueix considerablement la quantitat d’informació que es produeix en grans grups (gran part d’ella redundant i irrellevant), alhora que es manté la diversitat de veus necessària per assegurar que es compta amb tota la informació rellevant. 

Interessa mantenir holons no gaire grans per facilitar un bon flux d’informació a l’interior de cada un d’ells. Per fer-ho, podem dividir diverses àrees dins de cada holó funcional. És a dir, crear un holó autònom i diferenciat, i totes elles juntes servirien al propòsit de l’holó de “prospecció” per exemple, que actuaria també com a element coordinador. 

De la mateixa manera, l’holó Comunitat es podria subdividir en diversos holons encarregats d’aspectes com participació i connexió, Formació interna, Facilitació i gestió de conflictes, etc. Al seu torn, qualsevol d’aquestes àrees podria subdividir-se en àrees més petites o unitats operatives, ampliant l’estructura fractalment.

Una holarquía d’holons connectats en diferents nivells d’abast, connectats entre si per un flux bidireccional d’informació que els recorre tant a nivell horitzontal com vertical, i protegits per una membrana semipermeable ( cercle base) que els inclou a tots.

Com a cada nivell de l’holarquia, cada holó juga un paper coordinador i integrador dels holons que el composen, el terme ‘holó de coordinació’ no és adequat per anomenar l’ holó que coordina els diferents holons funcionals. El nom sociocràtic de Cercle General, o Cercle de Coordinació General, sembla més adequat. 

Hem vist més amunt que en tota holarquía existeix un flux bidireccional d’informació entre el tot (holó d’un nivell) i les parts (holons d’un nivell menor), a més d’una comunicació horitzontal entre holones del mateix nivell. I que aquest flux es dóna en tots els nivells de l’holarquía. De fet, quan aquest flux bidireccional es veu compromès, la holarquía es ressent i pot ser destruïda. 

Per assegurar aquest doble flux d’informació, en sociocràcia es proposa que la connexió entre holons de diferent nivell es faci a través de dues persones o rols: un coordinador operatiu i un representant. Tots dos rols, participen completament en les reunions dels dos holones A (holó general) i B (holó funcional), encara que les seves funcions són molt diferents.

El coordinador operatiu és un càrrec triat des de B per liderar B. Té dues funcions principals. La primera és assegurar-se que les decisions que es prenen en B s’ajusten a les polítiques de A, evitant que B decideixi alguna cosa que vagi en contra d’una decisió de major abast presa en A. La seva segona funció és la de director o coordinador operatiu de B, coordinant l’execució de qualsevol projecte aprovat en A en la part que li toca fer a B, o de qualsevol projecte aprovat en B en el marc de la seva autonomia. En aquest sentit és responsable de prendre totes les decisions operatives que siguin necessàries (o de delegar en les persones adequades) per resoldre qualsevol problema que sorgeixi en la fase d’execució d’un projecte a realitzar per B.

Per la seva banda, el representant és un càrrec triat en B per representar a aquest holó en A, on haurà d’exposar i defensar les necessitats del holón B. També està encarregat del seguiment i avaluació dels projectes que es realitzen en B, incloent l’avaluació del treball del coordinador operatiu, i transmetre aquesta informació a A quan sigui oportú.

Aquests enllaços asseguren un flux bidireccional de la informació i el necessari feedback. Tots dos càrrecs, ( diguem-ne L a coordinador i R a Representant ), formen part en certa mesura dels dos holons, A i B, i participen com a iguals en les reunions de presa de decisions que tinguin lloc en tots dos. L i R són triats per un temps limitat.

En Sociocracia es segueix un principi conegut com a ‘eleccions sense candidats’, segons el qual tant L com a R són triats pels seus respectius companys d’holó sense que ningú pugui presentar la seva candidatura al càrrec. No obstant això, des d’una perspectiva holocràtica, altres opcions són igualment possibles, per exemple que el coordinador operatiu triï a tots els L’s que van a liderar els diferents holones B dependents de A. O en l’altre extrem, que tot el Cercle Base podria triar per votació/consens tots els L’s dels diferents cercles funcionals.

  •  Autosimilitut i teoría del camp.

Fins ara hem vist un holó com una entitat semi autònoma i auto organitzada dins d’una organització holárquica, encarregat de complir determinades tasques o funcions dins del seu domini o àmbit operatiu. En aquest sentit, més enllà de la seva major autonomia, un holó no es diferencia molt d’un departament en una organització convencional. 

No obstant això, entre una organització pensada des de l’holocràcia i una organització convencional, més alineada amb el model de la màquina, existeixen diferències importants que afecten clarament al paper que juguen en cada cas holons i departaments. 

En un sistema viu les estructures que regulen els processos en diferents llocs i nivells del sistema segueixen moltes vegades patrons similars, de manera que és possible intervenir en un determinat lloc o nivell en el qual es necessita canviar alguna cosa i, a partir de la informació obtinguda,
intervenir amb èxit en un altre lloc, nivell, o escala, tenint en compte l’existència de patrons similars. És possible fins i tot influir en altres llocs i nivells de l’organització sense fer cap intervenció directa sobre ells, només a partir dels canvis fets en un lloc o nivell triat.

En una organització entesa d’aquesta manera, cada holó (cada persona, cada departament, cada unitat operativa) forma part de diferents i canviants agrupacions que coexisteixen dins de la xarxa, totes elles amb una capacitat d’influenciar-se mútuament, normalment seguint patrons
no lineals que, suficientment amplificats, acaben per produir canvis en la totalitat del sistema.

  • L’holó com a unitat d’acció

 

Un holó és un espai d’indagació, decisió, acció i aprenentatge, que opera en un determinat àmbit o nivell, en col·laboració amb uns altres holones d’igual nivell i que formen part del seu ecosistema. Com a sistema autònom, ha de prendre decisions, executar-les, avaluar-les i controlar els seus propis processos de registre, aprenentatge i desenvolupament. L’autonomia d’un holó consisteix precisament en la seva capacitat per prendre totes aquelles decisions que estan en el seu domini i que vénen donades per la seva funció i propòsit, sempre que estiguin alineades amb les decisions de l’holó major al que pertany, i sempre que no pertorbin el bon funcionament dels holons menors que conté.

Entre altres activitats, un holó ha de definir la seva visió, missió i objectius, desenvolupar un pla estratègic, dissenyar processos de treball, avaluar els seus resultats i els seus processos, determinar clarament les funcions i tasques a realitzar, assignar les persones adequades a cada tasca, gestionar els processos d’entrada i sortida dels seus membres, crear un pla de desenvolupament que inclogui la formació continua dels seus membres i la recerca, portar un registre clar i accessible a tots els seus membres (en alguns casos, accessible a tota l’organització) de totes les decisions que es prenen dins del holón i de qualsevol altra informació que pugui ser rellevant. Finalment, cada holó és responsable de crear i mantenir un bon ambient de treball i atendre a les necessitats dels seus membres, donar sortida a les emocions i gestionar adequadament diferències i conflictes, i celebrar els seus èxits. El model d’efectivitat grupal, s’aplica igualment a cadascuna de les seves parts o holons. D’acord amb aquest model, l’efectivitat d’un holó dependrà de la seva capacitat per engegar processos capaços tant d’aconseguir resultats com de cuidar les persones.

  • Processos grupals dins l’holó.

 

La gestió emocional es converteix així en un dels processos més importants d’un grup, almenys des que sabem que només una petita part de la informació que es comparteix és visible pels seus membres. La major part de la informació pertany a la part submergida de l’iceberg, es mou en un nivell que passa desapercebut i al que només s’arriba si el grup és capaç d’indagar en el seu procés secundari. És clau reconèixer el valor informatiu de les emocions i crear, per tant, espais segurs en els quals els membres d’un grup puguin compartir-les sense que suposi un risc per a elles.

 

  • Projectes i tasques.

 

El primer nivell (estratègic) requereix del grup coneixement, intuïció i experiència. 

En una organització holocràtica, tots els membres d’un holó participen per igual tant en els processos d’indagació col·lectiva com en la presa de decisions estratègiques. L’accés a la saviesa col·lectiva requereix participació i diversitat. El mateix es pot dir per al segon nivell (organitzatiu). Ningú millor que el propi grup coneix les seves fortaleses i febleses internes i per tant, ningú millor que ells pot decidir sobre com organitzar-se. Per contra, en el nivell operatiu el que es necessita és efectivitat, i això s’aconsegueix amb una bona direcció i amb les persones adequades per realitzar les tasques de manera òptima.

Siguin de tipus estratègic, organitzatiu o operatiu, les tasques es desenvolupen en una línia temporal que hauria d’incloure, almenys, aquestes cinc components:

  • Visió
  • Planificació
  • Execució
  • Avaluació
  • Celebració

El primer és assegurar que l’activitat a realitzar està alineada amb la visió de l’organització (I del propi holó). A continuació cal planificar, repartir tasques, establir terminis i assignar persones i recursos. Tots els membres del holó participen en aquestes dues fases. 

En la fase d’execució, cada membre del holó realitza la seva tasca amb autonomia dins del seu domini de competència, comptant però amb el suport i supervisió del referent o coordinador operatiu del holó, qui pot prendre les decisions que consideri oportunes per assegurar una bona coordinació de les tasques i un adequat ritme de treball. 

Avaluar com està anant un projecte o activitat mentre es realitza és sens dubte un element fonamental per poder introduir les correccions necessàries. Per a això és necessari comptar amb indicadors objectius definits preferentment per tots els membres del holó. De cara a l’aprenentatge i el disseny de futures accions i projectes, és igualment important avaluar el resultat final de tota activitat o projecte, extreure conclusions i registrar aquesta informació per al seu posterior ús. Coordinar el procés de avaluació i assegurar que la informació obtinguda és utilitzada adequadament, és una de les tasques principals del representant del holó. També s’encarrega de transmetre-la al holó del següent nivell perquè pugui incloure-la en la seva pròpia avaluació. 

Existeixen nombroses tècniques formals que poden ser útils per a un grup a l’hora de avaluar els seus processos i resultats, i dependrà del grup i del moment triar unes o altres. Convé recordar, però, el poder avaluatiu dels espais de gestió emocional, especialment en relació amb la informació no visible ni immediatament accessible per al grup. 

Finalment, celebrar els èxits, reconèixer el treball realitzat per unes i altres, tancar ritualment una etapa per poder començar una altra, tot això contribueix enormement a fomentar la cohesió grupal i a crear un ambient òptim de treball.

En sociocràcia s’utilitza el terme ‘procés circular’ per referir-se a una manera de funcionament dinàmic, que inclou en el mateix holó les funcions de liderar, fer i mesurar (avaluar). Funciona de manera similar a un termòstat que regula la temperatura d’una habitació apagant o encenent la caldera en funció de la temperatura mesura en cada moment. La mesura de la temperatura es converteix així en una informació que “retro alimenta” el sistema en cada instant i el porta a emprendre les accions adequades, és a dir, apagar o encendre la caldera segons que la temperatura sigui més alta o més baixa que valors predeterminats. 

En un holó la informació obtinguda en avaluar els resultats serveix per emprendre accions que corregeixen una manera de fer per guanyar efectivitat. Aquest procés d’avaluació i mesura forma part de les activitats del holó, permetent correccions ràpides en els seus propis processos, a diferència del que passa en les organitzacions autocràtiques, en què l’avaluació es fa des de fora.

Amb tot, el ‘procés circular’ no és més que una forma de feedback negatiu, valuós quan es tracta de reajustar un sistema que funciona dins d’uns paràmetres acceptables, però inútil quan el sistema és ineficient i demana canvis estructurals. En aquestes situacions, el feedback positiu, això és l’amplificació de certes pràctiques que semblen anar en contra de tot el que s’ha fet fins aquell moment, pot tenir un efecte molt més beneficiós.

És precisament una adequada combinació de feedback positiu (amplificació) i negatiu (control) el que permet en els sistemes vius l’emergència de nous patrons de resposta, fent al sistema més adaptable i resilient. D’altra banda, aquestes funcions no es limiten exclusivament a l’interior d’un holó. També alimenten el flux d’informació entre holons de diferent nivell, ajudant a una millor integració entre ells. 

En la presa de decisions A, totes les persones participen per igual en les decisions que cauen dins el domini o àmbit d’acció del holó a què pertanyen. D’altra banda, en limitar les decisions a l’àmbit de responsabilitat del holó s’evita el problema de les organitzacions horitzontals, en les que l’assemblea se sol saturar per un excés de informació sense diferenciar. 

Seguint el criteri de diferenciar les tasques segons el seu abast, tots els membres del holó participen per igual en els processos d’indagació i presa de decisions relacionats amb pensar la seva activitat d’acord a la seva finalitat i propòsit. Tots els membres poden aportar suggeriments, idees o propostes encaminades tant a millorar la seva organització interna i manera d’operar, com a obrir noves possibilitats d’acció alineades amb la seva visió i missió dins de l’organització. Tots participen en l’elecció de les activitats a realitzar i en la planificació d’aquestes activitats. Donada la seva autonomia, cada holó és responsable de definir la seva missió dins de l’organització i desenvolupar un pla estratègic, amb plans d’acció a curt, mitjà i llarg termini, alineat amb la visió i pla estratègic de l’organització (o del holó de major nivell al qual pertany). En ambdues tasques intervenen tots els membres del holó en igualtat de condicions, tant en la fase d’indagació col·lectiva com en la presa de decisions.

Els coordinadors operatius i representants són un més en la presa de decisions, sense majors privilegis que els que els corresponen per la seva funció. La seva participació ha de ser igual a la de qualsevol altre membre.  Només en el cas que un holó B pugui estar decidint alguna cosa incompatible amb l’estratègia del holó de més abast al qual pertany, A, hauria d’intervenir per portar la informació necessària i deixar clars els límits. I només en el cas que a A s’estigui tractant alguna cosa relacionada amb la avaluació del treball que es realitza a B, hauria d’intervenir per portar la informació necessària i deixar clara la seva opinió com a representant oficial de B. 

Per equilibrar la diferència de estatus i evitar abusos inconscients de poder, és recomanable comptar en totes les reunions amb una persona que faciliti la reunió, podent ser un membre del grup escollit de manera rotativa, o un facilitador extern quan sigui necessari. Pel que fa a la metodologia per a prendre decisions, qualsevol mètode pot ser bo sempre que sigui elegit pel grup i generi la major adhesió possible. 

El mètode de consens o algun dels seus derivats (consens menys un, consens a termini, etc.) és una bona opció que sol funcionar bé en grups petits (com els que solen formar un holó), sempre que el grup tingui un bon coneixement del mètode i del significat de les tres opcions possibles: consentir, apartar o bloquejar. 

En sociocràcia s’utilitza un mètode per a la presa de decisions estratègiques i organitzatives anomenat Consentiment. Consisteix en una sèrie de rondes que es repeteixen fins que s’arriba a una proposta amb zero objeccions raonades. Una objecció ‘raonada’ és aquella que aconsegueix demostrar un risc per a el bon funcionament del sistema o alguna de les seves parts, incloent les persones que formen el grup. 

Prendre decisions per “emergència integrativa” es tracta d’un procés similar al consentiment, només que insisteix més en la idea que la decisió emergeix per si sola al final d’un procés que integra sistemàticament la veritat o valor principal de cada proposta fins que cap persona present a la reunió vegi perspectives addicionals que necessitin ser integrades. 

Una objecció (Una proposta diferent a la inicial) no és una afirmació que algú no dóna suport a una decisió, com tampoc la manca d’objecció ha de significar que algú dóna suport a la decisió. És simplement una afirmació sobre si algú veu alguna cosa fora dels límits de tolerància de qualsevol aspecte del sistema. Un altre aspecte clau de la proposta holocrática és que les decisions es poden revisar cada vegada que sigui necessari, igual que passa en els sistemes vius, que modifiquen els seus patrons de resposta en funció de la informació disponible en cada instant. Un sistema viu aspira a seguir viu i per mantenir la seva autonomia i benestar (mesura de l’èxit) no té inconvenient a modificar les seves estructures internes i patrons de comportament cada vegada que sigui necessari (Adaptabilitat). Una organització humana vista com un sistema viu aspira igualment a tenir èxit, la qual cosa depèn en gran part de la seva capacitat per prendre les decisions adequades en cada moment, encara que això suposi corregir o modificar decisions anteriors que no estan donant els resultats esperats. Aquesta revisió contínua és especialment necessària en el cas de decisions organitzatives encaminades a crear acords que regulen el grau de control i autonomia d’un holó o diversos holons interconnectats.

Un holó A ha de decidir, per exemple, quina part d’un determinat projecte encarrega a un dels seus subholons B i sota quins criteris. Això vol dir idealment que, establerts els criteris, B té total autonomia per dur a terme la seva feina. Si el monitoratge de l’activitat o l’avaluació posterior mostren que els criteris no són adequats, A pot modificar la seva primera decisió i introduir les correccions necessàries. En una estructura holocrática aquesta modificació es fa, no cal oblidar-ho, en una reunió en la qual també estarà present el representant de B, i que necessita el consentiment de tots per ser aprovada. D’aquesta manera, la necessitat d’A de controlar els seus processos, i la necessitat de B de disposar d’autonomia per a les seves pròpies activitats es van reajustant en funció de la informació que es disposa en cada instant, convertint a l’organització com a totalitat en un sistema més adaptable. A més de reduir l’ansietat i la por que suposa pretendre prendre decisions “perfectes”, vàlides per sempre. Altres beneficis de poder revisar les decisions, serien una major efectivitat, la millora de la qualitat, més agilitat, més capacitat per assumir idees i canvis ajustats a les condicions del mercat i, potser i irònicament, més capacitat de control.

Conclusió 

Com a reacció al model autocràtic, han sorgit propostes que aposten per la absència d’estructures de governança formals o per una estructura circular, horitzontal, formada per una assemblea amb capacitat decisòria en la qual poden participar per igual tots els membres de l’organització. Encara que aquest model resol la manca de feedback de baix a dalt que s’observa en el model autocràtic, estenent la participació en els processos de presa de decisions a tots els membres de l’organització, es troba amb una nova dificultat, en aquest cas un excés d’informació que resulta molt difícil de gestionar. Entre altres coses perquè no hi ha un procediment clar per determinar quina informació és rellevant i valuosa per als objectius de l’organització i quina és irrellevant o respon només a interessos particulars. Finalment són els ‘poderosos’, d’acord amb una estructura d’estatus que passa desapercebuda, els que decideixen sota l’aparença de que tots decideixen. En una societat cada vegada més complexa i sotmesa a canvis cada vegada més ràpids, és necessària una base conceptual completament nova per a les organitzacions que han d’operar en elles. En l’actualitat resulta imperatiu reemplaçar aquests vells i rígids models de pensament sobre organitzacions i experimentar amb idees noves que ens permetin ser efectius en un context de creixent influència de l’entorn i de major complexitat. La organització holocrática, basada en els sistemes vius i en les noves teories de la ment, és una proposta d’aquest tipus.

Inscriu-te a als tallers participatius de la FACC&COM!

En el marc de la 1a Fira d’Art, Creació, Cultura i Comunitat (FACC&COM), que se celebrarà al Casal de barri de Trinitat Nova SomLaPera del 19 al 22 i del 26 al 29 de juny, tenim preparats una sèrie de tallers i activitats participatives, algunes de les quals cal fer inscripció! A continuació teniu més informació:

La Veïnal TV, televisió comunitària de la ciutat de Barcelona, ens proposa una sèrie d’activitats participatives de vídeo comunitari del 26 al 29 de juny: Plató participatiu i Talleres educomunicatius.

La finalitat de la proposta és que podeu experimentar en viu i primera persona un seguit d’accions de comunicació basades en el diàleg, la convivència i el treball col·lectiu. Així, doncs, tindreu l’oportunitat tant de ficar-vos en la pell de les diferents persones que intervenen en una producció audiovisual com també conèixer de primera mà les dinàmiques de creació de vídeo.

Taller d’Experimentació educomunicativa

Permetran experimentar formes d’expressió, aprendre i reflexionar sobre l’entorn, la cultura i el fet comunicatiu. Públic familiar.

Tallers i Calendari:

26 de juny de 17.00 a 19.00h

Taller de reporters i reporteres (Sessió Guió): L’objectiu és que els i les participants aprenguin de forma vivencial com fer un reportatge, alhora que es relacionin amb el barri d’una altra forma. A aquesta primera sessió plantejarem tots i totes plegadas quin reportatge volem fer i com. A càrrec de Teleduca, Educació i Comunicació.

Cal inscripció prèvia a info@laveinal.cat*

Fanzine: Els Fanzine són publicacions no professionals produïdes per collectius que comparteixin algun interès cultural (música, cinema, societat…). L’arrel d’aquest tipus de publicacions és la contracultura; publicacions “underground” que no responen a interessos de tercers.

El taller consisteix en proposar al grup un seguit de temes culturals, i a través de dinàmiques detectar quin és el que té més interès per part de totes. A partir d’aquí, es treballa amb diverses tècniques artístiques, tant audiovisuals com plàstiques (collage, dibuix, text, foto, àudio…) per tal de que cada una treballi el tema des d’on se senti més còmode.

La proposta final és obtenir com a resultat un conjunt de manifestos artístics en base a un mateix tema i convertir-ho en una publicació física autoeditada (fanzine), així com també fer-ne una publicació audiovisual. A càrrec de CàmeresiAcció.

Percepció Conscient: Es tracta d’un taller de vídeo participatiu observacional. En la primera hora dividirem el grup en dos: un escriurà per a després gravar una veu en off sobre el que observa, s’escolta i se sent de la plaça i l’entorn. L’altre, gravarà imatges amb trípode. A la segona hora veurem què passa quan el llenguatge audiovisual s’uneix en el muntatge. A càrrec de

Postals Audiovisuals pel clima: Aquest taller conjuga una part plàstica amb un altre audiovisual. Consisteix en enviar missatges al futur sobre el canvi climàtic. En una primera part, es crea una postal plàstica amb el missatge que vulgueu, i després fem el missatge audiovisual.. A càrrec de Teleduca, Educació i Comunicació.

27 de juny de 17.00 – 19.00h

Taller de reporters i reporteres (Sessió Gravació): L’objectiu és que els i les participants aprenguin de forma vivencial com fer un reportatge, alhora que es relacionin amb el barri d’una altra forma. En funció del que hàgim decidit el día anterior, passarem a l’acció. Els i les participants s’encarregaran d’enregistrar i crear una peça audiovisual del tema que triïn a la FACC&COM. A càrrec de Teleduca Educació i Comunicació.

Cal inscripció prèvia a info@laveinal.cat*

Fanzine: Els Fanzine són publicacions no professionals produïdes per col.lectius que comparteixin algun interès cultural (música, cinema, societat…). L’arrel d’aquest tipus de publicacions és la contracultura; publicacions “underground” que no responen a interessos de tercers.
El taller consisteix en proposar al grup un seguit de temes culturals, i a través de dinàmiques detectar quin és el que té més interès per part de totes. A partir d’aquí, es treballa amb diverses tècniques artístiques, tant audiovisuals com plàstiques (collage, dibuix, text, foto, àudio…) per tal de que cada una treballi el tema des d’on se senti més còmode.

La proposta final és obtenir com a resultat un conjunt de manifestos artístics en base a un mateix tema i convertir-ho en una publicació física autoeditada (fanzine), així com també fer-ne una publicació audiovisual. A càrrec de CàmeresiAcció.

Stop Motion: La Pixilation o Pixilació és una tècnica basada en els fonaments de l’Stop Motion. La diferència és que en aquest cas no s’empren objectes sinó éssers humans com si fossin titelles. La càmera de fotos prèn una fotografia i després el fotògraf o animador és qui dirigeix al subjecte perquè es mogui, repetint una vegada i una altra fins a aconseguir l’escena desitjada. Amb l’efecte d’anar realitzant foto a foto o quadre a quadre es pot aconseguir que els moviments naturals de l’home siguin antinaturals i dóna molt joc per a crear il·lusions. A càrrec de La Mosca TV.

Fotocollege del Barri: Mitjançant la tècnica del collage o fotomuntatge, amb fotos del barri i materials plàstics els i les participants es relacionaran d’un altra forma amb el barri, modificant els llocs, reconeixen els més propers i creant noves històries sobre el barri. A càrrec de Teleduca Educació i Comunicació.

Plató Participatiu de TV

Us proposem també formar part d’aquesta experiència de producció d’un programa en viu on l’elecció dels temes, la construcció dels continguts i part de la realització tècnica seran triats i fets per vosaltres mateixos. La idea del Plató participatiu és obrir espais de diàleg, per debatre temàtiques d’interès i intercanviar punts de vista.

Divendres 28 de juny de 16.00 a 20.00h

Dedicarem la tarda a proposar i debatre els temes a tractar, elaborarem el guió del programa i enregistrarem les entrevistes i les imatges que calguin.

Dissabte 29 de juny de 16.00 a 20.00h

L’endemà a la tarda farem un assaig general per a després enregistrar el directe. Els i les participants aprendran totes les fases d’un programa de televisió fent diverses tasques com la gravació, el so la realització, reporters i reporteres etc. El programa s’emetrà per streaming així que podreu veure’l per Internet en directe.

Cal inscripció prèvia a info@laveinal.cat*

Inscripció*

Per participar-hi, cal que escriviu a info@laveinal.cat mail amb el vostre nom i cognom, edat, telèfon de contacte i especificant l’activitat en la que voleu participar: Taller de reporters i reporteres i/o Plató Participatiu.

Lloc de l’activitat

Espais del Casal de barri Trinitat Nova SomLaPera i altres espais propers.

La FeSP pide un Consejo Estatal Audiovisual y licencias para los medios comunitarios

Artícle a FeSP.org

Televisión Abierta, Teledetodos, la Federación de Sindicatos de Periodistas y EMA RTV responden a las consultas públicas del Gobierno sobre la reforma de la Ley Audiovisual y el Segundo Dividendo Digital.

Varias organizaciones que defienden el servicio público audiovisual, universal y gratuito -entre ellas, la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP)- han pedido al Gobierno que aproveche la próxima modificación de la Ley General de la Comunicación Audiovisual para reservar, tal y como estableció esa norma en 2010, una parte del espacio radioeléctrico para las emisiones de las radios y televisiones comunitarias sin ánimo de lucro.”Se sigue incumpliendo la obligación de reserva de espectro radioeléctrico”, han indicado.

El Gobierno debe modificar esa ley para incorporar al ordenamiento jurídico español una Directiva del Parlamento Europeo y el Consejo, que la sido aprobada para acomodar la normativa existente en los distintos países sobre esa materia a la situación actual del mercado. La Secretaría de Estado para el Avance Digital (del Ministerio de Economía y Empresa) abrió un plazo de un mes de consulta pública para esa reforma de la ley y ha recibido, entre otras, una respuesta conjunta de Teledetodos (grupo de estudios sobre el servicio público de la comunicación audiovisual y multimedia), la Federación de Sindicatos de Periodistas y la Asociación de Emisoras Municipales y Ciudadanas de Andalucía de Radio y Televisión (EMA RTV).

En esa respuesta, entre otras cosas, solicitan:

– Que se constituya en España un Consejo Estatal de Servicios Audiovisuales, independiente del Gobierno, con competencias para conceder las licencias e imponer sanciones y con medios financieros, técnicos y humanos suficientes. La Directiva europea refuerza la función de esos órganos reguladores. Las tres organizaciones que firman esta respuesta a la consulta afirman que ese órgano debe garantizar el respeto al pluralismo, a la diversidad cultural, a la protección de los consumidores, al correcto funcionamiento del mercado interior y a la competencia leal. Para ello, sus integrantes tienen que ser elegidos mediante un concurso público de méritos y reforzar sus incompatibilidades, con el fin de evitar un fenómeno tan frecuente en la política española como el de las llamadas puertas giratorias.

– Incluir en la ley medidas para garantizar el pluralismo de los medios audiovisuales, entre ellas no permitir que un mismo grupo supere una audiencia media del 30% en el conjunto de sus canales de ámbito estatal, en los 12 primeros meses desde la adquisición. Cuando eso se produzca, tendrá un plazo de un año para realizar las desinversiones necesarias para bajar de nivel.

– Que se tenga en cuenta a los medios comunitarios sin ánimo de lucro al distribuir el espacio radioeléctrico ya que, casi nueve años después del plazo indicado en la LGCA, “se sigue incumpliendo la obligación de reserva de espectro radioeléctrico” para esos servicios. Esa ley, del año 2010, fijaba un año desde su entrada en vigor para que el Gobierno aprobara un reglamento que regule la concesión de las licencias de emisión a los medios comunitarios y ni el Ejecutivo del PSOE ni el del PP lo han hecho.
– Máxima transparencia. Añadir en la ley un artículo para que los prestadores de servicios de comunicación televisiva, radiofónica y audiovisual estén obligados a incluir en su página web los datos sobre su identidad y dirección, forma de contacto directo con ellos, Estado y organismo regulador que tienen jurisdicción sobre ellos y personas sociedades que integran su accionariado.
– Incluir en la ley las medidas necesarias para garantizar la sostenibilidad financiera, gobernanza y participación del público en RTVE y el resto de los medios audiovisuales públicos.

– Licencias. Transparencia en su concesión por concurso, dando a conocer las ofertas recibidas, las condiciones con las que se conceden y los motivos. Cuando no se cumplan esas condiciones, la licencia podrá ser retirada. Cuando se transmita una licencia no se podrán modificar las condiciones de la misma, por ejemplo que un canal televisivo de noticias se convierta en un canal de realities o que una televisión autonómica deje de emitir la información sobre su comunidad.

La Secretaría de Estado para el Avance Digital también ha sometido a consulta pública, en febrero, el real decreto sobre el nuevo Plan Técnico de la Televisión Digital Terrestre y Segundo Dividendo Digital. La plataforma Televisión Abierta, que agrupa a organizaciones, agentes y empresas relacionadas con la TDT y en defensa de la televisión de acceso universal, libre y gratuito (entre cuyos fundadores está la Federación de Sindicatos de Periodistas) también ha hecho sus aportaciones a esa consulta. Entre otras cosas, solicita:

– Que el Consejo de Ministros apruebe antes del 15 de abril el real decreto de la TDT, así como un crédito extraordinario para compensar los costes de esa transformación tanto a las televisiones públicas y privadas como a la ciudadanía.

– Que la convocatoria de elecciones no interfiera en este proceso, puesto que es exclusivamente técnico y una cuestión de Estado. El Segundo Dividendo Digital es un mandato de la Unión Europea y, si no se cumplen los plazos, España sería sancionada.

Fem possible una televisió comunitària a Barcelona. Presentem La Veïnal!

Dia: 22 de febrer de 2019 – Hora (inici i final): 10h a 14h

Lloc:  Espai Bota del recinte Fabra i Coats

C. de Sant Adrià, 20 – Barri Sant Andreu – Barcelona

Fem possible una televisió comunitària a Barcelona. Presentem La Veïnal!

JORNADES ‘19 – CULTURA VIVA – La ciutat com a laboratori de democràcia cultural

La Veïnal és una proposta de televisió comunitària per a la ciutat de Barcelona davant la necessitat col·lectiva d’articulació d’una veu pròpia dels veïns i veïnes. Una jornada per presentar el projecte a la ciutat, a més de compartir i debatre sobre experiències i diferents models de televisió participativa i comunitària que ja funcionen a Barcelona i altres indrets d’Europa.

10h

Què és una televisió comunitària?

Presentació de La Veïnal

Col·lectius La Veïnal

11:10h

En quins models de televisió ens recolzem?

Col·lectius i televisions convidades

12:20h

És possible una televisió comunitària a Barcelona?

Debat / Taula rodona

Col·lectius La Veïnal i convidats

Amb la participació de:

Col·lectius La Veïnal

CàmeresiAcció | elParlante | Fora de Quadre | La Mosca TV | Neokinok | Pasoapaso | Quepo | Teleduca | UbuTV

Col·lectius i televisions convidades

Coordinadora Barcelona Comunicació (aplega les 10 televisions de districte) | Offener Kanal Magdeburt (Alemanya) | Sindicat de Periodistes de Barcelona | Tabasco Vidéo (França)

Coordina:

La Veïnal > www.laveinal.cat

@LaVeinalTV (TW, FB, INST)

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/culturaviva

@CulturaVivaBCN (TW)

@CulturaVivaBarcelona (FB)

#JornadesCulturaViva19

Càmeres i acció

Càmeresiacció és una associació que utilitza el vídeo i el periodisme social com a eines d’intervenció i transformació. Dissenya i coordina projectes de creació participativa mitjançant la facilitació de processos de grup. L’objectiu és compartir coneixements i recursos per tal d’analitzar, entendre i representar la realitat amb l’ús de la càmera. Posa èmfasi en el procés més enllà del resultat.

Fora de Quadre

Fora de Quadre és una associació de periodisme nascuda el 2003. Comparteixen la idea que el periodisme i la producció audiovisual poden ser eines molt poderoses per a la transformació social i tenen com a objectiu utilitzar-les per qüestionar les injustícies del sistema social i contribuir a la creació d’una societat civil informada i amb propostes per a la transformació social. La seva idea és sensibilitzar per transformar.

La Mosca TV

LaMosca.tv és un mitjà de comunicació comunitari i lliure que treballa de manera autogestionada, sense cap lligam amb les institucions i amb la intenció de crear una contrahegemonia des de baix per donar veu a aquelles persones i col·lectius que, normalment, no en tenen. Aposten per un periodisme proper i que aporta punts de vista que no contemplen ni tan sols els mitjans que s’autoanomenen plurals. Creuen en la necessitat de nous mitjans i formes de comunicació. Veuen la necessitat d’organitzar-se col·lectivament davant l’allau informativa dels grans poders i, per tant, utilitzen l’audiovisual com un canal per a la transformació social.

elParlante

És una entitat especialitzada en el disseny, la implementació i l’avaluació d’estratègies d’educomunicació per a la promoció de la ciutadania activa. Des de la seva fundació el 2009, desenvolupen projectes innovadors de sensibilització i cocreació audiovisual amb joves i amb diverses comunitats, institucions i entitats relacionades amb el tercer sector. Treballen a Barcelona, en alguns municipis de Catalunya, diversos països d’Amèrica Llatina i estan emprenent un nou camí cap a Europa.

Neokinok

Neokinok.tv és un col·lectiu de creació artística, que treballa entorn de la televisió experimental i la creació audiovisual. Des de 1998, Neokinok.tv ha relitzat múltiples projectes al voltant de l’audiovisual, l’art, la cultura i l’educació. El seu treball ha estat presentat a Barcelona, Madrid, Lausanne, Portugal, Mali, París, els Estats Units i Brasil. Com a plataformes de creació i comunicació, s’han realitzat diferents canals de televisió temporals amb la utilització tant de freqüències de UHF, VHF i FM  per a la seva difusió analògica, com d’Internet mitjançant protocols d’streaming amb programari lliure. Les plataformes han fet la seva difusió a través de l’aparell televisor, i també per Internet, ofererint diferents possibilitats de participació comunitària per utilitzar la comunicació com a eina de transformació social.

Pasoapaso

L’associació Artistes Audiovisuals Col·lectiu Pasoapaso està formada per realitzadors i comunicadors audiovisuals que s’especialitzen en la producció i formació audiovisual a través de realitzacions pròpies i de la implementació de projectes de continguts socioeducatius que potenciïn el desenvolupament de la identitat individual i col·lectiva, la cohesió i la convivència intercultural.

Quepo

Quepo són activistes de la comunicació. Creen estratègies de transformació. Connecten audiovisual, participació i noves narratives. Treballen els projectes en 360 graus, des de la fase de creació, producció i difusió, amb enfocaments, sensibilitzadors i emancipadors. Entenen la comunicació com una eina d’impacte social, però també com un procés comunitari. Volen desfer-se de la idea segons la qual la comunicació és un instrument per a la venda i la reapropiació del sentit col·lectiu de la comunicació com a espai del procomú. Formen part, com a organització sense afany de lucre, del teixit de l’economia social i solidària de Barcelona. Tot comunica.

Teleduca

Teleduca, educació i comunicació és un col·lectiu independent i interdisciplinari de professionals provinents de diverses especialitats relacionades amb l’educació i la comunicació. Des de 1996, està portant a terme i consolidant un projecte d’educació en comunicació, dirigit a diferents públics i col·lectius.

La seva tasca s’inscriu en el corrent de l’Educació en Comunicació (EC). Aquesta disciplina promou el desenvolupament de la competència comunicativa –comprensiva i expressiva– de les persones en els diversos mitjans, i de les tecnologies de la informació i la comunicació actualment disponibles.

Ubutv

Ubutv és una associació cultural sense ànim de lucre dedicada des de l’any 2003 a la ideació de projectes de formació artística per a col·lectius diversos, xarxes i institucions, mitjançant l’ús de l’audiovisual i les TIC.

Consideren que l’experimentació de nous coneixements es pot fer amb un grau de participació escalable a la mida adequada del col·lectiu involucrat.

Apliquen el concepte de zona de desenvolupament proper que, segons la pedagogia constructivista, fomenta la transició a una nova àrea de coneixements, a través d’un esforç que no és superior a les capacitats de les persones participants.

Coordinadora Barcelona Comunicació

Coordinadora formada per les 10 televisions de districte de la ciutat. Entre 1989 i 1991 van formar la primera televisió local de Barcelona. Una televisió descentralitzada en 10 televisions de districte que compartien un mateix canal i antena. Enguany celebren els seus 30 anys d’història. Des de 1997 s’han anat integrant a betevé.

Offener Kanal Magdeburt (Alemanya)

L’Offener Kanal Magdeburt és un canal de televisió regional de Magdeburg. Ofereix notícies regionals i programació d’actualitat. Offener Kanal o Open Channel és una cadena de televisió on els programes són produïts pels ciutadans.

Sindicat de Periodistes de Barcelona

El Sindicat de Periodistes de Catalunya és una organització sindical i profesional que es proclama democrática, profesional, independent, pluralista i unitària. Es va fundar el juny de 1993 per defensar laboral i professionalment els professionals del periodisme i de la informació i per representar-los sindicalment a les empreses.

Tabasco Vidéo (França)

Creada l’any 1999, l’asociació Tabasco Vidéo utiliza utilitza eines audiovisuals i digitals com a mitjà d’expressió i mediació, per conscienciar sobre temes socials, comunicar-se sobre els valors de la ciutadania, estimular el debat i promoure dinàmiques de canvi. Forma part de la Fédération Nationale de l’Audiovisuel Participatiff que aquest any celebra el seu 30 aniversari.