Conclusions de la Jornada de Programació de La Veïnal

La graella està que crema

Televisió a la carta o programació de continuïtat? Canal d’Internet o TDT o de totes dues plataformes? Com cohesionar els temes que importen a les veïnes per trencar amb l’agenda que imposen els mitjans hegemònics? Aquests són alguns dels interrogants que van nodrir el debat de la Jornada de programació del dimecres 5 de febrer. Tot i que les preguntes ens vam servir com a veritables mecanismes de reflexió, també va haver-hi un ventall de propostes de consens per avançar en la construcció col·lectiva de La Veïnal. La majoria dels participants es va decantar per dotar aquesta TV d’uns mínims de qualitat, amb una línia editorial no discriminatòria i coherent amb el dret inalienable a la informació de la població, amb temàtiques que sorgeixin de la mateixa ciutadania i que sovint estan vedades pels mitjans convencionals, així com garantir una graella d’acord amb les noves formes de consum de televisió, però que també pugui abastar els públics més tradicionals.

A la jornada van participar col·lectius vinculats amb el sector audiovisual com són Colectic, Marea TV, Koniclab, Canal A 45TV, La Voz de la Calle, Ona de Sants, Còrtum a més de les entitats del grup motor de La Veïnal i persones a títol individual. Després d’una introducció referida a la situació actual del projecte es va fer una dinàmica per tal de dilucidar temes que sempre estan latents i aixequen polèmica quan es tracta d’un projecte comunitari i participatiu com a La Veïnal: qualitats del material a emetre, seguiment d’una línia editorial, producció participativa i/o professional, donar veu als polítics i la inclusió de publicitat en la programació.

A través d’aquesta dinàmica anomenada “dels paquets”, els participants es van situar a un cantó o a un altre segons la seva opinió en referència a les diferents qüestions plantejades. Així, doncs, la majoria es va posicionar a favor del fet que La Veïnal compleixi amb uns mínims de qualitat i i segueixi una línia editorial o llibre d’estil “per protegir que no hi hagi continguts racistes, homòfobs… creant així una mena de carta de principis”. La representant de Colectic, Núria, va considerar que “poden haver-hi espais amb produccions més “guerrilleres” o espontànies”, però amb la necessitat, tant per l’audiència que va a veure un contingut com per la gent que hi formi part, d’estandarditzar una mena de llibre o manual d’estil”.

Una de les veus discordants amb la posició majoritària, Dani, de Neokinok, va argumentar que “la qualitat sempre va ser el tall de censura de totes les televisions”. Segons ell, “la televisió ha utilitzat el criteri de qualitat per no donar veu als que no la tenen i, a vegades, aquest criteri pot tallar uns continguts espontanis importants que vinguin des de baix”.

Com a conclusió, es va definir que es destinaran espais concrets per poder donar cabuda a aquests continguts realitzats amb mitjans més precaris, o de manera més espontània, amb una supervisió prèvia a la seva publicació concorde amb la línia editorial de La Veïnal.

Amb relació a si els continguts han de ser majoritàriament participatius o si també han de tenir cabuda continguts d’altres productores, més professionals i amb ànim de lucre, la majoria es va posicionar a favor de la primera tesi.

La representant de La Mosca TV, Maria, va comentar que “estaria bé també incloure continguts socials generats per productores importants”. Dani, de Neokinok, afí a aquesta posició, va afegir un matís més crític dient que “estaria bé tenir produccions d’altres nivells, justament per poder debatre-ho i criticar-ho”.

El col·lectiu La voz de la calle va remarcar que a la tv comunitària s’ha de veure una cosa totalment diferent del que ja veiem: “que els continguts tinguin xispa i despertin l’interès de la gent per deixar de veure els canals convencionals i vulguin veure La Veïnal”. Per la seva part, Alfredo, de El Parlante, va dir que hi ha moltes produccions interessants pel món i que encara que estiguin, per exemple, a Netflix, “val la pena que es vegin, sempre amb una claredat sobre la línia editorial per decidir que s’emetrà i que no”.

Un altre moment de la dinàmica va referir-se a incloure o no la veu de les persones representants polítiques. Un altra vegada la major part dels col·lectius presents es va ubicar al costat dels que prefereixen donar-les un espai i veu dins del futur mitjà comunitari, ja que “és impossible no parlar d’elles o amb elles perquè sempre fan actuacions que ens obliguen a parlar-ne”, va afirmar La Voz de la calle; però això sí, amb la convicció de “fer-les certes preguntes incòmodes que no els hi fan en altres mitjans”. Així mateix, el membre de La MareaTv va considerar que la televisió ha de donar veu a tothom: “des del més anarquista fins el més feixista, però la clau està a no fer-les entrevistes servils, ni fer d’altaveu dels seus discursos”.

Per contra, Cristina, de Fora de Quadre, va considerar que els polítics i les polítiques ja tenen prou espai en els diferents mitjans de comunicació generalistes o crítics. Ella proposa un mitjà on “el 100% del protagonisme fos de la ciutadania i tot allò que es fa des de la societat civil, per fer visible el que fins ara està molt poc tractat”.

Per últim, es va tractar de forma col·lateral un tema que provoca polèmica i al que dedicarem una jornada especial el pròxim 26 de febrer: el finançament de la tele. La pregunta només apuntava a si s’acceptaria o no publicitat com a manera de finançar La Veïnal. La majoria va acceptar incloure-la-hi sempre que fos una publicitat d’entitats i de continguts afins a la Veïnal, és a dir, que els anuncis promocionin valors socials, de sostenibilitat, de diversitat… La MareaTv considera que s’ha d’entendre la publicitat també “com una manera de donar suport a totes les tasques de moltes entitats, que no tenen manera de promocionar-se, i no només amb el concepte de vendre productes”.

Tot seguit, els col·lectius participants ens vam dividir en grups de treball per abordar quatre aspectes fonamentals per tal de posar cara i ulls a la programació de La Veïnal: temàtiques, entitats que poden aportar continguts, gèneres i formats, i, per últim, propostes de graella i de consum.

Pel que fa a les temàtiques, el grup va coincidir que els continguts proposats són una càrrega de subjectivitats que “defineixen la nostra realitat, però que alhora trenquen l’agenda que marquen les pautes dels mitjans hegemònics, que no només sufoquen les alternatives de comunicació popular, sinó que ens donen una visió tancada de la realitat dels fets”. Molts dels temes que hi van sorgir coincideixen amb els continguts que van aflorar durant la prospecció d’entitats i col·lectius duta a terme pel grup motor de La Veïnal, dels quals destaquem continguts com són salut mental, ultradreta i feixisme, medi ambient, ecologia, visió infantil, cures, drets socials, espiritualitat, migracions, dret a la ciutat, dret a la sanitat i a la salut, exclusió social, gentrificació, visió del món, finances i mercantilització, els poders fàctics a la ciutat, pobresa energètica, LGTBI i feminisme.

Quant a la col·laboració en la producció de material audiovisual, es va elaborar un llistat d’entitats i col·lectius susceptibles d’aportar continguts a la graella de La Veïnal integrats per Las Mirillas, el Bloque TV, Colectic, La Cinetik, Insurrectas, Biblioteca de las cosas, Young report, Camille Zonca i Extinction Rebellion. Fins i tot, es va plantejar fer una recerca per tal d’incorporar al nou mitjà youtubers, instagramers i tik toks com a generadors de continguts a escala individual, sempre que combreguin amb la línia editorial de La Veïnal.

Videoclips, ficcions, vídeo art, vídeo mix, muntatges fotogràfics, vídeo participatiu (amb joves, gent gran…) vídeos en primera persona, peces audiovisuals amb imatges d’arxiu, reportatges, càpsules, documental participatiu, debats a plató… Són molts dels gèneres i formats que tindrien cabuda a La Veïnal. A més, es va arribar a la conclusió que cal potenciar la diversitat de continguts i la creativitat en tots els sentits, dins d’uns paràmetres consensuats per les persones que facin possible aquesta tele comunitària.

Per últim, l’equip de la graella i consum va plantejar vàries propostes que encara romanen més obertes que les dels altres grups, per tractar-se d’un tema ple de variables. Malgrat això, i tenint en compte les diverses realitats de la població, va sortir una proposta de graella setmanal, amb franges de matí (per abastar i seduir, per exemple, a les persones grans), tarda (adreçat als infants) i nit, relacionant els horaris televisius amb els horaris laborals i de la vida de les persones.

Previ a això, es va generar un debat entorn del tema de televisió a la carta o l’emissió en continuïtat, ja que es va considerar que els hàbits de veure la televisió han canviat i força gent (sobretot les franges d’edat més joves) no consumeix en directe, però si recorre a la televisió a la carta. Tot i que es va posar sobre la taula el fet que continua havent-hi una generació que segueix consumint la televisió de manera convencional i que La Veïnal ha d’incloure a tota aquesta població.

D’una banda, dins d’un model d’emissió 7 dies per 24 hores, la idea amb més consens va ser que cada petita comunitat es generés la seva proposta de graella, de manera interactiva entre el veïnat, i així s’establirien quins són els primes times i els continguts per als diferents perfils. Finalment, es va posar molt èmfasi en la producció comunitària amb idees fàcils com d’open càmera, que generés un arxiu audiovisual a disposició del veïnat i es pogués consumir a la carta.