Conclusions de la Tercera Jornada de debat obert de La Veïnal

 “Com organitzarem la governança de La Veïnal?”

A la tercera jornada de debat obert de la Veïnal realitzada el passat 19 de febrer a l’Antiga Escola Massana vam coincidir membres de l’Escola Igop, creadors audiovisuals i gent vinculada al món cultural i educatiu, a més d’alguns membres del grup motor de La Veïnal i de Cultura Viva.

La sessió es va dividir en dues parts, una primera centrada en fer un resum del sistema d’organització desenvolupat fins ara a La Veïnal, on hem estat experimentant amb l’Holocràcia, amb una dinàmica que va dividir als assistents en dos grups de treball per repensar les següents qüestions: quins grups de treball o comissions s’han de crear i com es traspassa la informació entre les comissions? Durant la segona part de la jornada, després d’haver compartit els diferents plantejaments i d’haver exposat diferents models de presa de decisions, es tractava de fer propostes sobre: qui model de presa de decisions trobem més adequat per al grup motor i quin entre La Veïnal i el grup motor?

La Sílvia Cepero, de Càmeres i Acció, que va conduir la jornada, va voler destacar durant la introducció unes reflexions del matemàtic i filòsof, Ulises Escorihuela, especialitzat en la resolució de conflictes i l’educació i fundador de Selba Vida Sostenible, que va servir com a punt de partida.

“¿Quién no se ha sentido alguna vez impotente y triste al ver que un proyecto en el que habíamos puesto tanta ilusión se venía abajo por las tensiones y conflictos entre la gente? ¿Quién no se ha sentido frustrada de ver cómo tantas reuniones se alargaban más de la cuenta para no llegar a ninguna parte? ¿Quién no se ha sentido enojada cuando sus propuestas no eran ni siquiera consideradas en una asamblea que sólo parecía respetar la palabra de las más fuertes? ¿Quién no se ha sentido víctima inocente de acciones que otras han decidido sin escuchar nuestros ruegos? ¿Quién no se ha quedado callada en una reunión, sin llegar a abrir la boca, cuando internamente sentía que tenía tantas cosas por decir? ¿Quién no se ha sentido alguna vez abrumada por la falta de amor y cuidado en tantos grupos de los que hemos sido parte? ¿Quién no se ha sentido bloqueada e incapaz de decir a otra persona lo que tanto queríamos decirle y que tan cuidadosamente habíamos preparado? ¿Quién no se ha sentido herida por las palabras que otras han pronunciado inconscientemente?”.

Per centrar una mica el tema de la governança, en canvi, va voler citar a Mauge Cañada, psicòloga i experta en Sociocràcia, un sistema que busca compartir el poder creant espais de claredat pels lideratges i sistemes de regulació per la cura, la transparència i la confiança.

“La palabra Gobernanza puede alejarnos de la esencia del concepto que la habit por falta de costumbre. Sin embargo es una palabra que alude al núcleo mismo de lo Social. Cómo nos gobernamos, cómo gestionamos el poder que nos corresponde tener para gestionar nuestra vida, con quien y como lo compartimos. O lo cedemos a otros? Y por qué? Si es que lo hacemos así a caso hay una reflexión consciente, o simplemente nos colocamos en la posición habitual ”es así y ya está”. La vida es así, el mundo del trabajo es así, la empresa es así, los grupos son así… Como si habláramos de hechos incuestionables de la misma naturaleza de: “el sol se levanta cada día”.

Aspectes importants de tota governança

Abans d’iniciar les dinàmiques amb el grup d’assistents, es va parlar de diferents aspectes fonamentals que s’han de tenir en compte en qualsevol governança: l’organització interna, les reunions i assemblees i les situacions de crisi o conflicte. Sobre el primer punt, es va llençar la següent pregunta: quina és l’estructura interna de La Veïnal?

Sílvia Cepero va comentar que “per a funcionar millor és important tenir una estructura interna definida i clara que permeti un bon intercanvi d’informació i que sigui eficient”. Davant de la diversitat de models, la qüestió és triar el que sigui més apropiat al grup, tenint en compte: les tasques i funcions que s’han d’assumir, el tipus de decisions que s’han de prendre, els espais més apropiats, el nombre de persones que hi ha actualment a La Veïnal i com es gestiona l’entrada de nous membres.

Seguidament, va arribar el moment de parlar del model d’organització experimentat per La Veïnal durant el darrer any: l’Holocràcia. Un sistema on la presa de decisions es distribueix de forma horitzontal i que ha estat adoptat per organitzacions diverses a diferents països i continents. En l’holocràcia existeixen grups de treball anomenats holons o unitats que són autònomes i autosuficients, i que també depenen de la totalitat gran de la que formen part. Es tracta doncs, d’un grup d’holons autoregulats que funcionen com a totalitats autònomes i com a peces dependents. En el cas de La Veïnal hem funcionat amb tres holons: comunitat, producció i administració, tots ells interconnectats per l’holó de coordinació que feia d’intermediari entre els diferents holons a través dels diferents representants de cada grup, i des d’on es llençaven possibles solucions i actuacions concretes, que acabaven sent consensuades en el retorn pels diferents holons.

Dinàmiques de treball

Per la dinàmica primera, els dos grups de treball que van participar a la jornada havien de respondre a preguntes del tipus: quines són les funcions i tasques de les comissions? Cada quant es reuneixen i on? Com s’estableix la comunicació interna del grup? Igualment, alhora de plantejar el traspàs de la informació entre les diferents comissions, els plantejaments giraven entorn a si s’estableixen portaveus de cada grup i quins han de ser el seus papers, si és una funció  rotativa, quina durada en el temps ha de tenir… També sobre si el sistema utilitzat ha de ser a través d’una reunió general de coordinació o d’altres mitjans com el web, el correu electrònic, whasap, telegram….

Es van desglossar igualment, els diferents tipus de decisions que s’han de prendre en un projecte com La Veïnal, dividint-los en: estratègiques (objectius generals, mitjans per a aconseguir-los, tot a llarg termini, per les quals es requereix la màxima participació i on és recomanable usar alguna tècnica de participació i indagació); organitzatives (com ens organitzem i per la qual cosa es demana la màxima participació, però només d’alguns membres del grup) i operatives (la manera en què un grup treballa i realitza les seves activitats diàries, sent una persona o un petit grup qui pren aquestes decisions).

La segona fase, un cop s’estableixen la classe de resolucions que s’han de prendre, és determinar el mètode per arribar a la presa de decisions. Sílvia Cepero en va apuntar tres: per delegació a una persona o grup, per majoria o per consens.

En el cas de La Veïnal hem seguit sobretot el mètode del consens on es busca un acord que tingui en compte tots els diferents punts de vista i on totes les persones se sentin part de la decisió. Per arribar al consens tenim diferents opcions: secundar/recolzar (estàs d’acord amb la decisió i participaràs perquè es faci); consentir (no veus clara la decisió perquè potser et falta informació, però confies en el grup i en la decisió i estàs disposat/a a donar suport a la decisió per tal d’implementar-la) o bloquejar (no pots donar suport a la proposta per motius personals, però et sembla bé que es porti cap endavant, però no participaràs en la seva implementació. Si hi ha diverses persones que s’aparten, és necessari revisar el procés i la proposta).

Es considera que els consens és un procés formal i ordenat per a la presa de decisionsque intenta aconseguir la resolució no violenta de conflictesi el desenvolupament cooperatiu de decisions que tots els involucrats poden recolzar. És important destacar que davant aquest mètode es generen alguns malentesos com ara pensar que el consens és votació per majoria, o que es requereix que tots decideixin tot, o que prendre decisions per consens significa reunions sense fi i sense resultats o que els grups no tenen líders.

Optar pel mètode del consens implica preguntar-se un seguit de qüestions per arribar a un diagnòstic sincer que respongui afirmativament a la pregunta de: el meu grup compta amb aquests elements per a l’ús efectiu del consens? Podem desenvolupar-los? És fonamental que el grup tingui en aquest sentit: una intenció comuna, uns valors definits, la voluntat per a compartir el poder, participants capacitats en el procés, necessitat de prendre decisions en conjunt i facilitació efectiva de les reunions.

Preparar bé les reunions acordant una convocatòria, un ordre del dia i un espai, fer un bon plantejament de les diferents propostes, ja prèviament i mínimament elaborades, dedicar un espai a les cures amb una figura de facilitadora que pugui moderar els torns de paraula i el control del temps de les intervencions, algú/una persona responsabilitzant-se d’anotar les accions i el calendari a una pissarra o prendre acta, entre d’altres, seran clau pel bon funcionament de la reunió.

Finalment, comptar amb eines per a la resolució de conflictes interns i disposar d’un protocol per les entrades i sortides garantirà que totes les persones se sentin part del projecte, estiguin a gust i es considerin cuidades.

“CAP DE NOSALTRES ÉS TAN INTEL·LIGENT COM TOTS NOSALTRES”