Conclusions de la Segona Jornada de debat obert de La Veïnal

“Propostes tecnològiques per a una xarxa de televisió comunitària”

A la segona jornada de debat obert de la Veïnal realitzada el passat 12 de febrer a l’Antiga Escola Massana vam coincidir membres de diferents col·lectius audiovisuals com Kònic Thtr, A45TV, Telenoika, La Mosca TV, membres del grup motor de La Veïnal i tècnics de Cultura Viva per compartir recerques i prospeccions desenvolupades per les diferents entitats audiovisuals que hem engegat La Veïnal i per treballar, conjuntament amb nous col·lectius, diferents dinàmiques i imaginar entre totes i tots sobre la possibilitat de crear una xarxa de televisió comunitària a Barcelona.

Faula sobre La Veïnal

En aquesta jornada el tema central va girar entorn als aspectes tecnològics que considerem necessaris i ideals per una televisió comunitària com la que plantegem. Per estimular la imaginació de les propostes, el Dani Miracle, de Neokinok, va començar la seva presentació submergint-nos en una mena de faula on s’explicava la historia d’un grup de joves amics d’un barri qualsevol, d’una ciutat qualsevol, d’un país i continent qualsevol, l’Aina, el Roger, el Salam i la Laia que, cansats de les televisions generalistes, decideixen muntar la seva pròpia televisió.

Aquest grup de joves, conscient que les televisions hegemòniques estan sotmeses a poders polítics i econòmics, on les realitats que s’expliquen són llunyanes al barri i on no se senten representats, prenen la iniciativa de començar a fer els seus propis programes i de crear una xarxa amb totes les entitats i persones del barri que s’hi volen implicar. Així podrien ser ells mateixos els productors d’uns vídeos transformadors, explicar les històries que més els interessa i programa-ho de la manera que més els convingués. De seguida es troben que  tenen unes limitacions tècniques i no triguen en posar-se en contacte amb una associació que fins i tot fabrica les seves pròpies càmeres, les reutilitza o si més no disposa de diferents materials tècnics. També s’assabenten que hi ha una escola al barri que fan els seus propis dibuixos animats en un plató fet per ells mateixos, on creen els decorats, els personatges i on fan ells mateixos l’animació. Un altre grup fa programes de cuina de temporada amb xarxes solidàries del barri i de consum. El Banc del temps gestiona recursos i equip humà per desenvolupar diferents iniciatives… Cada dia coneixen noves iniciatives que van eixamplant la proposta i decideixen crear una xarxa per coordinar tots els col·lectius, amb diferents representants per coordinar i  gestionar les diferents sinergies i intercanvis.

Hores d’ara, en aquest barri imaginari, i gràcies a la iniciativa d’aquesta xarxa de comunicació, s’han generat prous continguts com per crear aquest canal de televisió. O hauria de ser un canal de Youtube? O millor creat amb programari lliure seguint els principis de la sobirania tecnològica i basant-se en codis lliures? O potser haurien de lluitar per aconseguir un canal de TDT? Hi ha qui pensa que amb un web accessible i intuïtiu per a tothom ja n’hi hauria prou. Comencen a veure que no és tan senzill tot plegat i això els obliga a plantejar-se entre tota la xarxa quins han de ser els principis i idearis que regeixin aquesta televisió, posant a debat qüestions també ètiques i de sostenibilitat que afecten als criteris tecnològics que faran servir a  l’hora de presentar els productes i distribuir-los. Veuen doncs la necessitat que per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques han de crear un centre de recursos. Un lloc físic o virtual on reunir-se i posar recursos i eines en comú, on disposar d’un plató, i on alguns alliberats ajudin a fer formació, a marcar unes pautes i uns criteris de qualitat i a motivar la participació de gent que no té aquestes possibilitats. Aquest centre de recursos s’encarregaria de la gestió de continguts, amb un laboratori que estudiés contínuament noves possibilitats tècniques, etc. Es pregunten també si el centre de recursos hauria de ser institucional, amb la implicació de l’ajuntament, o totalment autogestionat?

En aquesta ciutat imaginària de sobte es corre la veu i a tots els barris tothom vol crear els seus propis centres de creació i s’expandeixen per tot arreu, creant-se una xarxa cada vegada més gran i interconnectada a tota la ciutat. A aquesta plataforma decideixen anomenar-la La Veïnal, on s’establirien uns protocols d’entrades de nous col·lectius per tal d’eixamplar-la cada vegada més sota uns criteris comuns, on apart de crear vídeos es donarien uns serveis, creant-se una plataforma de comunicació que repensés contínuament la manera de fer l’audiovisual. Així, doncs, ha sorgit doncs aquesta demanda ciutadana per fer servir l’audiovisual com una manera d’escriure el nostre present, per millorar el nostre futur.

Debatent sobre els requisits i principis tecnològics de La Veïnal

La segona activitat plantejada durant la jornada va ser una dinàmica de capses on s’agafava uns papers amb afirmacions on cadascú/cadascuna s’havia de posicionar a un costat o a un altre. Els debats van girar entorn a les següents qüestions:

–Qui pensa que hi ha d’haver una consciència de sobirania tecnològica? Qui pensi que el resultat és el que compta i ha de ser bo i competitiu?

Es va obrir un debat ric i controvertit amb diferents posicionaments dels que destaquem les aportacions del col·lectiu Kònic Thtr, una plataforma artística dedicada a la creació contemporània en la confluència d’art i noves tecnologies, on entre d’altres es dediquen també a crear les seves pròpies càmeres i a utilitzar molt sovint programari lliure. Tot i això reconeixien que “no sempre és possible fer-ho i que depenent de l’envergadura del projecte potser has de fer ús també de plataformes ja creades”. Per la seva part, la representat de Fora de Quadre, plantejava que “la fabricació de tecnologia pròpia o l’ús de programaris lliures requereix d’unes habilitats i coneixements que no té la majoria”, i que potser seria més una limitació que una oportunitat si la idea és que la participació sigui majoritària. En un to més conciliador, des del col·lectiu audiovisual Quepo es comentava que “no era necessari ni col·locar-se en la part més pura i de la trinxera de la sobirania tecnològica, ni en la part de ser tan “pasota” i optar per dir que s’ha de comprar tot nou i de darrera tecnologia sense importar d’on vingui”. Des d’aquesta entitat plantejavenque la lògica és reconèixer que existeixen aquests tres àmbits i fer-ne  un ús lògic, segons les necessitats.

-S’ha de prioritzar programari lliure com l’open source (codi obert) o hem de fer servir plataformes com Youtube per assegurar-nos que sempre es veurà bé?

Novament, el tema d’optar per plataformes ja creades o, al contrari, començar de zero amb una proposta 100×100 de software lliure, va generar opinions molt diverses. Neokinok, membre del grup motor de La Veïnal, reivindicava que amb el software lliure està garantida la qualitat “encara que suposi potser una petita despesa del servidor”. Però aquesta entitat aposta de forma clara per no continuar enriquint a Google. En canvi, El Parlante posava en valor la necessitat de fer una tele comunitària que faciliti el procés i que sigui intuïtiu: “potser el programari lliure no és tant així. Què volem que la gent depengui de nosaltres o donar-los autonomia?”, qüestionaven. També hi havia veus que apostaven per fórmules mixtes on es comencés fent ús de Youtube per engegar el projecte, fins arribar a la transició del software lliure.

-Són necessaris els centres de producció per assessorar a la gent i amb una gestió col·lectiva dels recursos o no cal, perquè la gent ja està molt alfabetitzada a nivell audiovisual i és molt autònoma?

Amb aquest tema no va haver-hi cap dubte i tothom va coincidir en la necessitat de l’existència d’aquest tipus de centres facilitadors, accessibles al veïnat dels barris.

-Aquests centres han de ser de l’ajuntament o autogestionats?

Sobre aquest debat entre l’autogestió de l’espai o la dependència a equipaments institucionals, les opinions també van ser favorables a beneficiar-nos d’uns espais de l’ajuntament sempre i quan la gestió fos independent i pròpia. Des de la Mosca destacaven que “no podem oblidar que des dels ajuntaments se’ns hauria de representar i defensar,  ja que paguem impostos, i hem d’aconseguir que l’ajuntament estigui cada cop més a prop de la gent i no de l’empresa”. Sobre aquesta obertura de l’ajuntament cap a la ciutadania, des de Quepo   es valorava que” ara a la ciutat comptem amb un ajuntament que està obrint uns equipaments gairebé a cada barri, amb uns ateneus de fabricació molt positius. I no ens plantegem: perquè això no existeix des de fa més anys? Perquè no hi ha a cada barri un centre on puguis anar com a veí/veïna a agafar una càmera o utilitzar un ordinador per editar? I com és que una cosa que ens inunda a la nostra vida com és l’audiovisual no té aquests espais de recursos de creació col·lectiva? I seguint la lògica de La Veïnal, sí que ha d’haver una implicació de l’ajuntament, fent servir espais públics però de gestió comunitària”.

-Qui estaria a favor de tenir un canal en TDT per la radiofreqüència? Qui per smarth TV? O els qui penseu que amb el web seria suficient?

Sobre aquesta qüestió de valorar quina hauria de ser la plataforma de difusió dels continguts de La Veïnal, la majoria de les assistents i dels assistents van ser partidaris/àries de combinar tots els canals. “No estan renyides les tres alternatives perquè al final el que volem és arribar el màxim nombre de gent, sense prendre la lògica comunitària i sense la pretensió de competir amb unes televisions amb les que no volem competir perquè no ens interessa”, expressaven des deEl Parlante. Seguint el fil d’aquest comentari, des d’A45TV es destacavaque “el que vol ser la Veïnal és una eina per donar veu a les veïnes i veïns i no un canal per competir amb els que ja hi ha”. I encara van matissar més des de Quepo dient que La Veïnal “és una proposta amb una lògica de televisió d’autoservei que ha de seguir la lògica comunitària en tots els seus aspectes”. Encara van anar més enllà des de Kònic Thtr llençant la següent pregunta: perquè anomenar-ho televisió? Quan tenim models, que és el que ara es consumeix, que no tenen res a veure amb la televisió?

Des de la Mosca reflexionaven sobre com els formats dels aparells mòbils, per exemple, ens obliguen a un tipus de consum individual  quan el repte “ és pensar maneres de consum per compartir amb tota la comunitat”. En aquesta línia es van posicionar des de Quepo afegint que “s’han trencat les barreres dels formats i pots pensar en projeccions en vertical, en 360 graus, en l’edifici del veí, etc. El mateix que els continguts que surten de múltiples fonts, col·lectius, etc I en aquest sentit, crec que del que es tracta és d’obrir i permetre la llibertat i la diversitat. I per això no podem rebutjar les plataformes i no podem viure d’esquenes a un munt de gent que està llunyana a tot el que és software lliure. El repte és també incloure a tots aquells que ja produeixen coses al tik tok, per exemple, entre d’altres”.

Finalment, tothom va apostar perquè des de La Veïnal es facin  també projeccions comunitàries on el propi visionat sigui també un espai de connexió i intercanvi.

Dinàmica en quatre taules de treball

La darrera activitat de la jornada va ser una distribució de quatre taules on treballar amb més profunditat algunes de les qüestions plantejades en el debat de la dinàmica de les capses.

A la primera taula Espectador/ Usuari /Col·lectiu/Comunitat es tractava de donar resposta a la pregunta de: què volem trobar com a usuaris d’aquesta plataforma? Què necessita tècnicament l’usuari? D’aquí van sorgir propostes com les decrear continguts des del mòbil que es poguessin enviar directament a la plataforma, la possibilitat d’emetre opinions mentre s’estan veient els continguts, etc. En la línea, totes elles, de crear una emissió molt participativa i interactiva.

A la segona taula Gestió de recursos / Sobirania tecnològica/ Manteniment / Laboratori / I+D van definir quines serien les tasques del grup motor per al desenvolupament del projecte. El tercer grup de treball Centre de creació/ Materials/ Eines /Recursos es va focalitzar en determinar quines serien les necessitats del centre de creació i com es faria la producció del material audiovisual. Finalment, en la darrera taula sobre Difusió / Web / Servei van valorar els pros i contres sobre el fet que La Veïnal fos un mitjà de difusió de continuïtat 7/24 amb programació lineal, o una televisió a la carta, o una Smart TV, amb difusió per TDT i/o per internet.