Algunes conclusions de les 4 Jornades

Abans de l’actual confinament pel coronavirus, la comunitat que estem construint La Veïnal vam participar en quatre Jornades per imaginar, intercanviar idees i treure conclusions entorn d’aspectes de programació, tecnologia, governança i finançament. L’epidèmia com a epicentre lògic i greu de tota mena d’imputs que ocupen ara mateix les nostres vides fan que sembli que hagi passat una eternitat des de la celebració d’aquestes trobades i, per tant, que n’hagin perdut envergadura. Molt per contra, creiem que en l’actual conjuntura les conclusions extretes dels debats oberts estan més vigents i tenen més sentit que mai, ja que fan valer el dret a la participació en la producció i emissió de continguts com a forma de ruptura de l’hegemonia cultural i del control dels processos comunicatius que exerceixen les corporacions de la comunicació.

Així, doncs, durant febrer d’enguany, quan encara estàvem a prop unes de les altres i ens podíem tocar sense por al contagi, vam consensuar que s’ha de dotar La Veïnal amb uns mínims de qualitat, amb una línia editorial no discriminatòria i coherent amb el dret inalienable a la informació de la població, així com garantir una graella d’acord amb les noves formes de consum de televisió, però que també pugui abastar els públics més tradicionals.

Quan als requisits i principis tecnològics, vam reconèixer que la utilització del programari lliure dona una certa sobirania tecnològica, però no sempre aquesta està a l’abast de tothom perquè requereix unes habilitats i coneixements que no té la majoria de les persones. Com a una tercera via que sintetitza les altres dues, vam plantejar fórmules mixtes per agilitzar l’engegament del canal, primer fent servir plataformes tecnològiques ja existents i populars com Youtube, per després, a poc a poc, arribar a la transició del software lliure.

L’Holocràcia és el model de governança que hem experimentat a La Veïnal durant el darrer any i que vam compartir a la jornada. L’Holocràcia és un sistema on la presa de decisions es distribueix de forma horitzontal i es treballa per grups de treball anomenats holons o unitats que són autònomes i autosuficients, i que també depenen de la totalitat gran de la que formen part. Es tracta doncs, d’un grup d’holons autoregulats que funcionen com a totalitats autònomes i com a peces dependents.

Finalment, vam convenir que de moment el model de finançament de La Veïnal seria un mix conformat per aportacions voluntàries i/o persones subscriptores, el suport públic i la publicitat de sectors afins als criteris i valors d’aquesta televisió comunitària i participativa.

Què posem a la graella per no donar la brasa? – Dimecres 5 de febrer

A la jornada de programació vam participar col·lectius vinculats amb el sector audiovisual com som Colectic, Marea TV, Koniclab, Canal A 45TV, La Voz de la Calle, Ona de Sants, Còrtum a més de les entitats del grup motor de La Veïnal i persones a títol individual.

Ens vam dividir en grups de treball per abordar quatre aspectes fonamentals per tal de posar cara i ulls a la programació de La Veïnal: temàtiques, entitats que poden aportar continguts, gèneres i formats i, per últim, propostes de graella i de consum.

Pel que fa a les temàtiques, molts dels temes que vam tractar coincideixen amb els continguts que van sorgir durant la prospecció d’entitats i col·lectius duta a terme pel grup motor de La Veïnal: salut mental, ultradreta i feixisme, medi ambient, ecologia, visió infantil, cures, drets socials, espiritualitat, migracions, dret a la ciutat, dret a la sanitat i a la salut, exclusió social, gentrificació, visió del món, finances i mercantilització, els poders fàctics a la ciutat, pobresa energètica, LGTBI i feminisme.

Quant a la col·laboració en la producció de material audiovisual, vam elaborar un llistat d’entitats i col·lectius susceptibles d’aportar continguts a la graella de La Veïnal integrats per Las Mirillas, el Bloque TV, Colectic, La Cinetik, Insurrectas, Biblioteca de las cosas, Young report, Camille Zonca i Extinction Rebellion.

Videoclips, ficcions, vídeo art, vídeo mix, muntatges fotogràfics, vídeo participatiu (amb joves, gent gran…) vídeos en primera persona, peces audiovisuals amb imatges d’arxiu, reportatges, càpsules, documental participatiu, debats a plató… Són molts dels gèneres i formats que tindrien cabuda a La Veïnal. A més, vam arribar a la conclusió que cal potenciar la diversitat de continguts i la creativitat en tots els sentits, dins d’uns paràmetres consensuats per les persones que facin possible aquesta tele comunitària.

Per últim, l’equip de la graella i consum vam plantejar diverses propostes que encara romanen més obertes que les dels altres grups, per tractar-se d’un tema ple de variables. Malgrat això, i tenint en compte les diverses realitats de la població, vam fer una proposta de graella setmanal, amb franges de matí (per abastar i seduir, per exemple, a les persones grans), tarda (adreçat als infants) i nit, relacionant els horaris televisius amb els horaris laborals i de la vida de les persones.

Previ a això, vam generar un debat entorn del tema de televisió a la carta o l’emissió en continuïtat, ja que vam considerar que els hàbits de veure la televisió han canviat i força gent (sobretot les franges d’edat més joves) no consumeix en directe, però si recorre a la televisió a la carta. Tot i que vam posar sobre la taula el fet que continua havent-hi una generació que segueix consumint la televisió de manera convencional i que La Veïnal ha d’incloure a tota aquesta població.

Propostes tecnològiques per a una xarxa de televisió comunitària – Dimecres 12 de febrer

Totes vam coincidir en la necessitat de crear centres de producció accessibles al veïnat dels barris, on es pugui fer un acompanyament a les veïnes en l’ús tecnològic i de producció de continguts, i es faci una gestió col·lectiva dels recursos. En principi, pel funcionament d’aquests centres, vam coincidir en el fet que podem aprofitar espais que ens cedeixi l’ajuntament de Barcelona, sempre que la gestió fos independent i pròpia.

També vam valorar que la plataforma de difusió de continguts de La Veïnal hauria de ser una combinació d’un canal en TDT per la radiofreqüència, d’un canal per smarth TV i d’un altre pel web.

“No estan renyides les tres alternatives perquè al final el que volem és arribar el màxim nombre de gent, sense prendre la lògica comunitària i sense la pretensió de competir amb unes televisions amb les que no volem competir perquè no ens interessa” vam concloure les participants.

A la segona jornada de debat obert de la Veïnal realitzada el passat 12 de febrer a l’Antiga Escola Massana vam coincidir membres de diferents col·lectius audiovisuals com Kònic Thtr, A45TV, Telenoika, La Mosca TV, membres del grup motor de La Veïnal i tècnics de Cultura Viva.

A partir d’una dinàmica de 4 taules vam desglossar algunes propostes de producció de continguts lligades amb la tecnologia. La primera taula Espectador/ Usuari /Col·lectiu/Comunitat es tractava de donar resposta a la pregunta de: què volem trobar com a usuaris d’aquesta plataforma? Què necessita tècnicament l’usuari? D’aquí van sorgir propostes com les de crear continguts des del mòbil que es poguessin enviar directament a la plataforma, la possibilitat d’emetre opinions mentre s’estan veient els continguts. En la línia, totes elles, de crear una emissió molt participativa i interactiva.

A la segona taula Gestió de recursos / Sobirania tecnològica/ Manteniment / Laboratori / I+D vam definir quines serien les tasques del grup motor per al desenvolupament del projecte. El tercer grup de treball Centre de creació/ Materials/ Eines /Recursos es va focalitzar en determinar quines serien les necessitats del centre de creació i com es faria la producció del material audiovisual.

Finalment, en la darrera taula sobre Difusió / Web / Servei van valorar els pros i contres sobre el fet que La Veïnal fos un mitjà de difusió de continuïtat 7/24 amb programació lineal, o una televisió a la carta, o una Smart TV, amb difusió per TDT i/o per Internet.

Com organitzarem la governança de La Veïnal?– Dimecres 19 de febrer

A l’Antiga Escola Massana vam coincidir membres de l’Escola Igop, creadors audiovisuals i gent vinculada al món cultural i educatiu, a més d’alguns membres del grup motor de La Veïnal i de Cultura Viva.

Primer de tot, vam parlar de diferents aspectes fonamentals que hem de tenir en compte en qualsevol governança: l’organització interna, les reunions i assemblees i les situacions de crisi o conflicte.

Des del grup motor de La Veïnal vam explicar que “per a funcionar millor és important tenir una estructura interna definida i clara que permeti un bon intercanvi d’informació i que sigui eficient”. Per això, davant de la diversitat de models, la qüestió és que triem el que sigui més apropiat a l’organització o grup, tenint en compte: les tasques i funcions que s’han d’assumir, el tipus de decisions que s’han de prendre, els espais més apropiats, el nombre de persones que hi ha actualment a La Veïnal i com es gestiona l’entrada de nous membres.

Pel que fa al model d’organització del grup motor de La Veïnal, vam parlar del que hem experimentat durant el darrer any: l’Holocràcia. Aquest model ja ha estat esbossat més a munt, però cal afegir que a La Veïnal hem funcionat amb tres holons: comunitat, producció i administració, tots ells interconnectats per l’holó de coordinació que feia d’intermediari entre els diferents holons a través dels diferents representants de cada grup, i des d’on es llençaven possibles solucions i actuacions concretes, que acabaven sent consensuades en el retorn pels diferents holons.

A la trobada, també vam posar en comú els diferents tipus de decisions que hem de prendre en un projecte com La Veïnal, dividint-los en: estratègiques (objectius generals, mitjans per a aconseguir-los, tot a llarg termini, per les quals es requereix la màxima participació i on és recomanable usar alguna tècnica de participació i indagació); organitzatives (com ens organitzem i per la qual cosa es demana la màxima participació, però només d’alguns membres del grup) i operatives (la manera en què un grup treballa i realitza les seves activitats diàries, sent una persona o un petit grup qui pren aquestes decisions).

Un cop establerta la classe de resolucions que hem de prendre, hem de determinar el mètode per arribar a la presa de decisions, que almenys poden ser tres: per delegació a una persona o grup, per majoria o per consens.

En el cas de La Veïnal hem seguit sobretot el mètode del consens on es busca un acord que tingui en compte tots els diferents punts de vista i on totes les persones se sentin part de la decisió. Optar pel mètode del consens implica preguntar-se un seguit de qüestions per arribar a un diagnòstic sincer que respongui afirmativament a la pregunta de: el meu grup compta amb aquests elements per a l’ús efectiu del consens? Podem desenvolupar-los? És fonamental que el grup tingui en aquest sentit: una intenció comuna, uns valors definits, la voluntat per a compartir el poder, participants capacitats en el procés, necessitat de prendre decisions en conjunt i facilitació efectiva de les reunions.

Per últim, vam consensuar que cal comptar amb eines per a la resolució de conflictes interns i disposar d’un protocol per les entrades i sortides que garantirà que totes les persones se sentin part del projecte, estiguin a gust i es considerin cuidades.

Aportacions voluntàries i publicitat amb criteris ètics per sustentar La Veïnal– Dimecres 26 de febrer

Des d’una vessant públic-comunitària, vam exposar dos escenaris idonis i de màxima per fer viable el finançament d’aquest canal comunitari. D’una banda, la conversió de La Veïnal en un Ateneu de Fabricació de continguts o un centre públic de producció audiovisual que posi a l’abast de les veïnes i veïns la infraestructura, els materials i l’acompanyament professional necessaris per a la producció de continguts. D’altra, la transformació de Betevé en un canal comunitari i de proximitat, com ho era en els seus inicis, amb els mateixos recursos econòmics que permetin funcionar al canal de la ciutat. Però més arrelats a la realitat, vam convenir que de moment el model de finançament de La Veïnal seria un mix conformat per aportacions voluntàries i/o persones subscriptores, el suport públic i la publicitat de sectors afins als criteris i valors d’aquesta televisió comunitària i participativa.

A la jornada vam valorar diferents models de finançament de les televisions comunitàries Árbol Tv, Offener Kanal, North Vision i Télé Mouche, que van des del voluntariat i l’autogestió fins al finançament públic i els vam posar amb relació al model d’obtenció de recursos que ha de tenir La Veïnal.

El model d’Árbol tv basat només en l’autogestió i el voluntariat el vam qüestionar perquè profunditza la precarietat dels col·lectius, entitats i persones individuals que s’hi dediquen i resulta inviable la seva sostenibilitat al llarg del temps, ja que es perd el compromís i la implicació de la gent. A més, genera ghetos i una actitud excloent. Hem de trencar amb la lògica d’autogestió al 100% i donar una volta a la gestió del voluntariat.

En relació amb el model North Vision, que rep recursos provinents de publicitat i aportacions voluntàries, vam considerar que les subscripcions de persones individuals donen fidelització i són fonamentals perquè una tv comunitària sigui sostenible. És cert que la publicitat pot generar desconfiança o desacreditar al mitjà participatiu, però hem d’ampliar la mirada dels anuncis, ja que poden provenir de sectors afins al projecte, com poden ser petites botigues de barri o entitats i aquesta és una manera de fer xarxa per a l’enfortiment del canal. Hem de donar una volta a la publicitat per tal de no caure en les lògiques de consum i trencar amb els relats hegemònics dels mitjans.

Tenint en compte que Offener Kanal se sosté amb un pressupost fix que surt de les arques públiques d’Alemanya, vam determinar que aquest model garanteix la sostenibilitat del mitjà, ja que permet fer una planificació dels continguts a llarg termini, o sigui, una projecció anual; però a més significa el reconeixement públic de l’existència d’un canal comunitari. Quant als obstacles vam coincidir en el fet que es corre el risc de perdre la visió comunitària i, així mateix, de caure en una dependència de l’àmbit públic amb les pèrdues de llibertat que això pot arrossegar.

Finalment, el model de Télé Mouche, arrelat al suport del Ministeri de Cultura francès, la coproducció de projectes i la realització de Works-shops, el vam considerar també com una forma de reconeixement i representativitat del fet comunitari pel sector públic amb els consegüents riscos ja comentats, i, alhora, l’autonomia i llibertat d’expressió que dóna l’autofinançament.