Bones pràctiques per atendre la diversitat sexual i de gènere als entorns sanitaris [lesbianes / bi]?

El coneixement sanitari que es distribueix a escoles i mitjans de comunicació és cisheteronormatiu i patriarcal i, per tant, no té en compte les dones ni les persones que se surten de la cisheteronorma. Actualment existeix una manca d’informació i de conscienciació en salut sexual per a dones cis que mantenen relacions sexuals amb altres dones cis. Malalties com el virus del papil·loma humà (VPH), la vaginosi bacteriana, el VIH i la tricomoniasi es contagien mitjançant relacions sexuals si no es prenen les mesures de precaució adequades.

Per una altra banda, és fonamental que a les consultes ginecològiques es deixi de pressuposar l’heterosexualitat de les pacients i que s’implantin protocols encaminats a erradicar l’estigmatització.

El projecte europeu Open Doors, liderat a Catalunya per Fundació Surt i la Universitat de Girona, ha elaborat 4 càpsules de vídeo amb alguns exemples de bones pràctiques a l’hora d’atendre les persones LGTBI als entorns sanitaris. Algunes de les situacions es basen en casos reals de professionals d’atenció primària, recollits en un article de la publicació Actualización en Medicina de Familia, així com en experiències de persones conegudes. Aquests exemples han sigut guionitzats per Càmeres i Acció.

Si bé moltes persones estan fent un canvi de mirada i de pràctica als entorns sanitaris, el projecte Open Doors identifica que encara queda molt per recórrer. Majoritàriament, la cisheteronormativitat és el marc des del qual parteix el model de salut dins del sistema sanitari, de manera que en moltes pràctiques clíniques es reprodueix aquesta lògica excloent. Amb aquests vídeos, es busca visibilitzar la diversitat i oferir pautes molt senzilles de com, petits canvis en la pràctica mèdica, poden tenir efectes molt significatius a escala social.

A més de la guia per a professionals de la salut, el projecte ha impulsat accions formatives a personal sanitari, amb el suport de les expertes i activistes Teo Pardo i Laura Vila Kremer. Els vídeos complementen la feina de sensibilització i formació, ja que mostren com es podria fer un apropament inclusiu en consulta mèdica.