Silvia Federici es preguntava com seria la història del desenvolupament capitalista si es relatés des de la perspectiva de les cuines i els dormitoris on la vida es reprodueix.
Si, com deia Yayo Herrero, la pandèmia ha estat un instant de lucidesa global respecte a la centralitat de les cures pel sosteniment de la vida i dels territoris, és imprescindible revisitar la manera en què vivim, construïm i reproduïm les memòries de qui assegura les cures. És hora de prendre cura de la memòria.
Silvia Federici, Hofstra University NY, Norma Véliz, Mujeres Unidas Entre Tierras, Gemma Ferreón, Catarsia