Altaveu

Denúncia de la campanya Desmilitaritzem l’Educació

Des de La Veïnal ens sumem a la denúncia per l’incompliment de la Moció 55/XI sobre la Desmilitarització de Catalunya cinc anys després de la seva aprovació.

La campanya Desmilitaritzem l’Educació està formada per més de vuitanta entitats vinculades al foment de la Pau i a l’educació.

El principal objectiu de la campanya és denunciar la creixent presència de l’exèrcit en espais educatius, tant formals com informals i no formals.

El 14 de juliol de 2016 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Moció 55/XI per la Desmilitarització de Catalunya. La proposta plantejava important avenços en matèria de Construcció de Pau que s’alineen amb la Llei de Foment de la Pau aprovada al Parlament català el 2003.

Desmilitaritzem l’Educació denuncia que cinc anys després la moció continua sense aplicar-se al conjunt del territori català amb l’efectivitat que correspon. Per exemple, des de la seva aprovació el 2016 l’exèrcit ha continuat estat present a la Fira d’Ensenyament de Barcelona.

De fet, en el context de pandèmia, i la realització de l’esmentada Fira en format virtual l’exèrcit ha continuat tenint presència.

Pel que fa a la presència de l’exèrcit a la Fira de Formació i Treball de Lleida, tal i com continua denunciant la plataforma Desmilitaritzem l’Educació de Lleida, l’exèrcit ha continuat present sense canvis fins al 2020. Tot i que enguany la Fira de Lleida ha rebutjat la presència de l’exèrcit a FormaOcupa, degut a que contravé el codi ètic de la Fira. S’ha de ressaltar que aquest pas endavant es deu al treball i pressió de les entitats lleidatanes.

A Girona la situació amb l’Expojove ha estat semblant al cas de Lleida, per primera vegada el 2021 no ha participat l’exèrcit a l’Expojove realitzada en format virtual. Això ha passat quatre anys després que les entitats participants de l’Expojove aprovessin un codi ètic que feia incompatible la participació de l’exèrcit. Per tant és el primer any que es compleix amb el codi ètic. En aquest sentit també s’ha aconseguit per la mobilització de les entitats a Girona.

Només s’ha deixat de tenir presència militar en un dels esdeveniments que s’esmentaven en l’apartat e) de la Moció, el Festival de la Infància de Barcelona

Per tant, cinc anys després, des de la campanya Desmilitaritzem es fa una valoració molt negativa sobre els moviments del govern i administracions implicades per garantir el compliment dels diferents punts de la moció.

I per això la campanya demanda al Govern la implementació de la Moció, la planificació d’accions concretes per a cadascun dels incisos de la Moció i la convocatòria del Consell Català de Foment de la Pau per a explicar aquest pla: #ImplementeuMocio55XI

Les Armes No Eduquen, Les Armes Maten

Featured Video Play Icon

Bombolles. Més enllà dels murs 2021 (1/3)

Bombolles és el relat de les emocions viscudes per l’alumnat de sisè de l’Escola Reixac i de l’Institut Escola El Viver durant la pandèmia. Por, avorriment, convivència i treball en equip són alguns els valors principals amb els que hem treballat enguany el projecte de teatre interescolar Més enllà dels murs.

Aquest és el primer de les tres capítols d’una sèrie inspirada en fets reals viscuts per nens i nenes de centres educatius de Montcada i Reixac durant la Covid-19. El rodatge ha servit per reflexionar entorn la vivència en la pandèmia i la convivència fins i fora de la bombolla. Tota similitud amb la realitat és pura coincidència. O no.

Featured Video Play Icon

FAACCC Dimarts 11 de maig de 2021. Mirant endins.

Fa dos anys vàrem pensar que podíem i havíem d’aportar alguna cosa diferent a la cultura del nostre moment. Així doncs, tirant pel dret i sense mesurar les conseqüències, vàrem començar a fer un (altre) exercici continuat d’imaginació i acció política: el Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya (FAACCC). Tot i que la paraula política ja esta plena de penúries i artificis, la proposta que us presentem desborda, qüestiona, desenmascara i disloca allò permès i prestablert. Emanant contradiccions i absolutament a la deriva, hem mantingut almenys un lloc petit on agafar-nos. I és que la nostra força és generar aproximacions entre posicions que no dialoguen. D’aquesta manera, hem sigut reiteratives i tossudes per convocar persones, activitats, realitats i punts de vista d’extrems i marges ben diversos perquè, incòmodament, ens permetin reconèixer i celebrar allò que som, mentre estem en moviment i arrisquem cap allò que podem ser. De totes aquestes tensions imprevisibles, ha sorgit el Festival FAACCC i cinc dies atapaïts que desafien la inmediatesa, la digitalització, el mercat de treball i les prohibicions actuals, per esdevenir un espai de ciència ficció amb ACTIVITATS MOLT DIVERSES entorn el desitg profund de fer, sentir i pensar a través de les pràctiques artístiques i la participació cultural.

El dimarts 11, Mirant endins, convoquem a les experiències i professionals de les arts comunitàries per compartir què fem, com ens organitzem i què aconseguim.

El dimecres 12, Molta merda, reafirmem la nostra vulnerabilitat i fortaleses amb tres espais teatrals.

El dijous 13, Hi ha alternatives, realitzem diversos tallers lents, performatius i violents.

El divendres 14, Jornada d’acció i pensament, desafiem la concepció de congrés acadèmic per generar continguts al voltant de les institucions i els feminismes.

Dissabte 15, FAACCC al Covid, omplirem el barri de Sant Andreu de jocs, música, històries, trobades i curtmetratges. Per si no ha quedat clar, estem molt contentes de com el primer Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya reivindica una quarentena d’accions on problematitzar, dialogar i acompanyar-nos presencialment. Les “nostres” cultures, la cultura comunitària, no pot ser segura. És i ha de ser irreverent. Fem FAACCC! Diem FAACCC al control, FAACCC a la por, FAACCC a la condescèndència, FAACCC a la fragmentació, FAACCC a la mediació de les nostres relacions amb les pantalles, FAACCC a quedar-nos a casa.

Featured Video Play Icon

Cicle “Defensores dels Drets Humans: Turquia” – Fundipau

En els darrers anys, hem vist com els drets humans experimenten una regressió preocupant arreu del món: retallades en drets i llibertats, conflictes enquistats, dictadures, repressió, racisme, etc. Però volem posar l’accent en el testimoni directe d’aquelles activistes implicades en la creació de nous espais de llibertat, justícia i dignitat.
Per això, des del cicle ‘Defensores dels Drets Humans’ volem donem veu a activistes que denuncien les vulneracions de drets humans que pateixen als seus països i que, amb la seva tasca, defensen drets i llibertats fonamentals.

Intervenen:


Zelal Pelin Doğan, advocada i activista pels Drets Humans
Andrés Mourenza, periodista establert a Istambul
Gemma Pinyol-Jiménez: membre de Fundipau

Featured Video Play Icon

L’apropament a la Diversitat Cultural: La “nova” realitat del que ja era real

16 al 19 de març de 18:30 a 20h al Casal de Barri Pou de la Figuera.

DIA 1 – Dimarts 16: Apropament a la realitat sociolaboral al Casc Antic.

Anàlisi sobre la situació laboral actual al barri i noves iniciatives que han sorgit en el context de COVID-19.

Participen: Punts de Defensa Laboral i Pla de Barris, Xarxa Laboral Casc Antic i Banc de Recursos Mancomunats Ciutat Vella

DIA 2 – Dimecres 17: Resistències col·lectives al barri

Taula rodona sobre aliances i iniciatives de suport mutu al barri que han fet front a les problemàtiques comunitàries del barri.

Participen: Radio Nikosia, Vecines en Red i Sindicat d’Habitatge Casc Antic

DIA 3 – Dijous 18: La importància de les cures

Reflexió sobre les cures a les nostres vides i en contextos de crisi i taller d’eines pràctiques socio-jurídiques per a treballadores de la llar i les cures.

Participen: Xarxa de Cures i Anem per Feina

DIA 4 – Divendres 19 (de 19h a 20:30h): Acte de tancament amb “SOM COM SIMS”, teatre fòrum

Obra de teatre on es parla del viatge emocional que estan fent 3 joves durant el confinament, reflexionant sobre la soledat i les ganes de recuperar la llibertat perduda.

Featured Video Play Icon

Palestina! Una història de resistència

La política de l’estat d’Israel, recolzat per la Unió Europea i especialment per Estats Units, arrossega els homes i dones de Palestina a veure com el dret reconegut per la ONU a constituir un estat viable es fa cada cop més i més difícil. L’ocupació militar i colonial dels seu territori per part d’Israel els ho impedeix.

Malgrat les dificultats, la resistència d’aquest poble és manté any rere any, així com la solidaritat internacional

El passat dilluns 22 es va realitzar una taula per parlar d’aquestes qüestions i aprofundir-ne una mica.

Ponents:
Ibrahim Beisani, de Comunitat Palestina de Catalunya
Laia Haurie, de BDS Catalunya

Featured Video Play Icon

ES Barcelona 16.02.2021- Manifestació en suport a Pablo Hasél

El passat dimarts 16 de febrer van empresonar el raper Pablo Hasél. En la manifestació de suport al músic milers de persones van omplir de gom a gom la plaça de Lesseps per fer visible el rebuig de la resolució judicial que va portar a la seva detenció.

La llibertat d’expresió es un dret fonamental de quasevol societat.
Des de La Veïnal repudiem la detenció d’un artista pel contingut de la seva obra.

#llibertatPabloHasel

Vídeo fet per La Veinal.

Jornades Prensa Confiscada

Les societats democràtiques necessiten, per funcionar correctament, d’un sistema comunicatiu en el que predomini la informació veraç i que garanteixi la pluralitat dels punts de vista que s’hi exposen. Els mitjans de comunicació són un dels principals objectius a controlar quan hi ha un canvi de règim pels col·lectius que aspiren a dirigir l’esdevenir del país.

Aquesta jornada pretén rescatar la memòria de la repressió dels periodistes i la premsa confiscada a la fi de la guerra civil pel nou règim del dictador Franco. Es tracta d’un atemptat de gran dimensió sobre la llibertat de premsa i va esdevenir un dels eixos de la transformació política del país en una dictadura. Malgrat això, el fenomen només es coneix de forma superficial i s’ha estudiat poc el perjudici causat a les empreses editores, als professionals que hi treballaven i a la societat en el seu conjunt per la pèrdua de pluralitat en els mitjans de comunicació.

Tampoc s’ha reflexionat sobre els efectes de la incautació en el panorama mediàtic que es va configurar durant la transició i l’assoliment de la democràcia. Partits polítics i sindicats es van beneficiar del retorn del patrimoni confiscat pel franquisme, però això no es va estendre a les empreses periodístiques. Els mitjans que s’havien consolidat durant el franquisme van haver d’afrontar la competència de noves empreses que van fer bandera del canvi democràtic. No obstant, en aquestes iniciatives es va produir una certa continuïtat d’inversors vinculats a la dictadura que projecten ombres de dubte. Alhora el sector públic de la comunicació va viure la privatització dels diaris del Movimiento i es va aprovar un marc legal sobre la ràdio i la televisió públiques que va ser replicat pels nous ens audiovisuals autonòmics amb resultats irregulars.

Taula 1:
Elvira Altés, professora emèrita de la UAB.
Jaume Fabre, periodista.
Julià Guillamon, crític literari.
Moderadora, Teresa Ferré, professora Història del Periodisme UAB.

Taula 2:
Carol Serra, professora de publicitat UIC.
Gil Toll, professor Història del Periodisme UAB.
Joan Manuel Tresserras, president Fundació Irla.
Moderador, Josep Pich, professor d’Història UPF.

Taula 3:
Isabel Fernández Alonso, professora UAB i directora del grup de recerca Daniel Jones.
Jaume Guillamet, professor emèrit d’Història del Periodisme UPF.
Josep Carles Rius, director de la Fundació Periodisme Plural.
Moderador, Ramon Espuny, secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya.