Pensadora: DeeDee Halleck

Del 23 de març al 26 de març 2019

A La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Carrer Sant Pere més Baix, 7 (Barcelona) Metro L1 i L4 Urquinaona

Més informació a la web mostrafilmsdones.cat

Carta blanca a DeeDee Halleck, activista pionera en la defensa de la televisió lliure i independent. La programació inclou una selecció de films produïts sota els projectes d’activisme audiovisual Paper Tiger TV i Deep Dish TV, un taller de guerrilla audiovisual, un seminari-conexió en directe amb l’informatiu independent Democracy Now! i una instal·lació audiovisual.

https://www.mostrafilmsdones.cat/project/alternatives-apoderadores/

https://www.mostrafilmsdones.cat/project/guerrilla-networking/

https://www.mostrafilmsdones.cat/project/taller-guerrilla/

https://www.mostrafilmsdones.cat/project/democracy-now/

La FeSP pide un Consejo Estatal Audiovisual y licencias para los medios comunitarios

Artícle a FeSP.org

Televisión Abierta, Teledetodos, la Federación de Sindicatos de Periodistas y EMA RTV responden a las consultas públicas del Gobierno sobre la reforma de la Ley Audiovisual y el Segundo Dividendo Digital.

Varias organizaciones que defienden el servicio público audiovisual, universal y gratuito -entre ellas, la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP)- han pedido al Gobierno que aproveche la próxima modificación de la Ley General de la Comunicación Audiovisual para reservar, tal y como estableció esa norma en 2010, una parte del espacio radioeléctrico para las emisiones de las radios y televisiones comunitarias sin ánimo de lucro.”Se sigue incumpliendo la obligación de reserva de espectro radioeléctrico”, han indicado.

El Gobierno debe modificar esa ley para incorporar al ordenamiento jurídico español una Directiva del Parlamento Europeo y el Consejo, que la sido aprobada para acomodar la normativa existente en los distintos países sobre esa materia a la situación actual del mercado. La Secretaría de Estado para el Avance Digital (del Ministerio de Economía y Empresa) abrió un plazo de un mes de consulta pública para esa reforma de la ley y ha recibido, entre otras, una respuesta conjunta de Teledetodos (grupo de estudios sobre el servicio público de la comunicación audiovisual y multimedia), la Federación de Sindicatos de Periodistas y la Asociación de Emisoras Municipales y Ciudadanas de Andalucía de Radio y Televisión (EMA RTV).

En esa respuesta, entre otras cosas, solicitan:

– Que se constituya en España un Consejo Estatal de Servicios Audiovisuales, independiente del Gobierno, con competencias para conceder las licencias e imponer sanciones y con medios financieros, técnicos y humanos suficientes. La Directiva europea refuerza la función de esos órganos reguladores. Las tres organizaciones que firman esta respuesta a la consulta afirman que ese órgano debe garantizar el respeto al pluralismo, a la diversidad cultural, a la protección de los consumidores, al correcto funcionamiento del mercado interior y a la competencia leal. Para ello, sus integrantes tienen que ser elegidos mediante un concurso público de méritos y reforzar sus incompatibilidades, con el fin de evitar un fenómeno tan frecuente en la política española como el de las llamadas puertas giratorias.

– Incluir en la ley medidas para garantizar el pluralismo de los medios audiovisuales, entre ellas no permitir que un mismo grupo supere una audiencia media del 30% en el conjunto de sus canales de ámbito estatal, en los 12 primeros meses desde la adquisición. Cuando eso se produzca, tendrá un plazo de un año para realizar las desinversiones necesarias para bajar de nivel.

– Que se tenga en cuenta a los medios comunitarios sin ánimo de lucro al distribuir el espacio radioeléctrico ya que, casi nueve años después del plazo indicado en la LGCA, “se sigue incumpliendo la obligación de reserva de espectro radioeléctrico” para esos servicios. Esa ley, del año 2010, fijaba un año desde su entrada en vigor para que el Gobierno aprobara un reglamento que regule la concesión de las licencias de emisión a los medios comunitarios y ni el Ejecutivo del PSOE ni el del PP lo han hecho.
– Máxima transparencia. Añadir en la ley un artículo para que los prestadores de servicios de comunicación televisiva, radiofónica y audiovisual estén obligados a incluir en su página web los datos sobre su identidad y dirección, forma de contacto directo con ellos, Estado y organismo regulador que tienen jurisdicción sobre ellos y personas sociedades que integran su accionariado.
– Incluir en la ley las medidas necesarias para garantizar la sostenibilidad financiera, gobernanza y participación del público en RTVE y el resto de los medios audiovisuales públicos.

– Licencias. Transparencia en su concesión por concurso, dando a conocer las ofertas recibidas, las condiciones con las que se conceden y los motivos. Cuando no se cumplan esas condiciones, la licencia podrá ser retirada. Cuando se transmita una licencia no se podrán modificar las condiciones de la misma, por ejemplo que un canal televisivo de noticias se convierta en un canal de realities o que una televisión autonómica deje de emitir la información sobre su comunidad.

La Secretaría de Estado para el Avance Digital también ha sometido a consulta pública, en febrero, el real decreto sobre el nuevo Plan Técnico de la Televisión Digital Terrestre y Segundo Dividendo Digital. La plataforma Televisión Abierta, que agrupa a organizaciones, agentes y empresas relacionadas con la TDT y en defensa de la televisión de acceso universal, libre y gratuito (entre cuyos fundadores está la Federación de Sindicatos de Periodistas) también ha hecho sus aportaciones a esa consulta. Entre otras cosas, solicita:

– Que el Consejo de Ministros apruebe antes del 15 de abril el real decreto de la TDT, así como un crédito extraordinario para compensar los costes de esa transformación tanto a las televisiones públicas y privadas como a la ciudadanía.

– Que la convocatoria de elecciones no interfiera en este proceso, puesto que es exclusivamente técnico y una cuestión de Estado. El Segundo Dividendo Digital es un mandato de la Unión Europea y, si no se cumplen los plazos, España sería sancionada.

Article al Núvol sobre La Veïnal

Article al Núvol

Divendres passat 22 de febrer es va presentar al recinte Fabra i Coats La Veïnal, una nova iniciativa de televisió comunitària. L’acte es va inscriure en el marc de les Jornades del programa obert de recerca i desenvolupament de projectes Cultura Viva, impulsats per l’ICUB. La presentació de La Veïnal va comptar amb la presència de portaveus de televisions comunitàries a Marsella, a Magdeburg i al barri del Clot, on fa trenta anys Pepi Rafel i companyia van engegar la Ràdio del Clot, precursora del que avui és betevé i segona televisió comunitària de l’estat espanyol.


(…)

Fem possible una televisió comunitària a Barcelona. Presentem La Veïnal!

Dia: 22 de febrer de 2019 – Hora (inici i final): 10h a 14h

Lloc:  Espai Bota del recinte Fabra i Coats

C. de Sant Adrià, 20 – Barri Sant Andreu – Barcelona

Fem possible una televisió comunitària a Barcelona. Presentem La Veïnal!

JORNADES ‘19 – CULTURA VIVA – La ciutat com a laboratori de democràcia cultural

La Veïnal és una proposta de televisió comunitària per a la ciutat de Barcelona davant la necessitat col·lectiva d’articulació d’una veu pròpia dels veïns i veïnes. Una jornada per presentar el projecte a la ciutat, a més de compartir i debatre sobre experiències i diferents models de televisió participativa i comunitària que ja funcionen a Barcelona i altres indrets d’Europa.

10h

Què és una televisió comunitària?

Presentació de La Veïnal

Col·lectius La Veïnal

11:10h

En quins models de televisió ens recolzem?

Col·lectius i televisions convidades

12:20h

És possible una televisió comunitària a Barcelona?

Debat / Taula rodona

Col·lectius La Veïnal i convidats

Amb la participació de:

Col·lectius La Veïnal

CàmeresiAcció | elParlante | Fora de Quadre | La Mosca TV | Neokinok | Pasoapaso | Quepo | Teleduca | UbuTV

Col·lectius i televisions convidades

Coordinadora Barcelona Comunicació (aplega les 10 televisions de districte) | Offener Kanal Magdeburt (Alemanya) | Sindicat de Periodistes de Barcelona | Tabasco Vidéo (França)

Coordina:

La Veïnal > www.laveinal.cat

@LaVeinalTV (TW, FB, INST)

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/culturaviva

@CulturaVivaBCN (TW)

@CulturaVivaBarcelona (FB)

#JornadesCulturaViva19

Càmeres i acció

Càmeresiacció és una associació que utilitza el vídeo i el periodisme social com a eines d’intervenció i transformació. Dissenya i coordina projectes de creació participativa mitjançant la facilitació de processos de grup. L’objectiu és compartir coneixements i recursos per tal d’analitzar, entendre i representar la realitat amb l’ús de la càmera. Posa èmfasi en el procés més enllà del resultat.

Fora de Quadre

Fora de Quadre és una associació de periodisme nascuda el 2003. Comparteixen la idea que el periodisme i la producció audiovisual poden ser eines molt poderoses per a la transformació social i tenen com a objectiu utilitzar-les per qüestionar les injustícies del sistema social i contribuir a la creació d’una societat civil informada i amb propostes per a la transformació social. La seva idea és sensibilitzar per transformar.

La Mosca TV

LaMosca.tv és un mitjà de comunicació comunitari i lliure que treballa de manera autogestionada, sense cap lligam amb les institucions i amb la intenció de crear una contrahegemonia des de baix per donar veu a aquelles persones i col·lectius que, normalment, no en tenen. Aposten per un periodisme proper i que aporta punts de vista que no contemplen ni tan sols els mitjans que s’autoanomenen plurals. Creuen en la necessitat de nous mitjans i formes de comunicació. Veuen la necessitat d’organitzar-se col·lectivament davant l’allau informativa dels grans poders i, per tant, utilitzen l’audiovisual com un canal per a la transformació social.

elParlante

És una entitat especialitzada en el disseny, la implementació i l’avaluació d’estratègies d’educomunicació per a la promoció de la ciutadania activa. Des de la seva fundació el 2009, desenvolupen projectes innovadors de sensibilització i cocreació audiovisual amb joves i amb diverses comunitats, institucions i entitats relacionades amb el tercer sector. Treballen a Barcelona, en alguns municipis de Catalunya, diversos països d’Amèrica Llatina i estan emprenent un nou camí cap a Europa.

Neokinok

Neokinok.tv és un col·lectiu de creació artística, que treballa entorn de la televisió experimental i la creació audiovisual. Des de 1998, Neokinok.tv ha relitzat múltiples projectes al voltant de l’audiovisual, l’art, la cultura i l’educació. El seu treball ha estat presentat a Barcelona, Madrid, Lausanne, Portugal, Mali, París, els Estats Units i Brasil. Com a plataformes de creació i comunicació, s’han realitzat diferents canals de televisió temporals amb la utilització tant de freqüències de UHF, VHF i FM  per a la seva difusió analògica, com d’Internet mitjançant protocols d’streaming amb programari lliure. Les plataformes han fet la seva difusió a través de l’aparell televisor, i també per Internet, ofererint diferents possibilitats de participació comunitària per utilitzar la comunicació com a eina de transformació social.

Pasoapaso

L’associació Artistes Audiovisuals Col·lectiu Pasoapaso està formada per realitzadors i comunicadors audiovisuals que s’especialitzen en la producció i formació audiovisual a través de realitzacions pròpies i de la implementació de projectes de continguts socioeducatius que potenciïn el desenvolupament de la identitat individual i col·lectiva, la cohesió i la convivència intercultural.

Quepo

Quepo són activistes de la comunicació. Creen estratègies de transformació. Connecten audiovisual, participació i noves narratives. Treballen els projectes en 360 graus, des de la fase de creació, producció i difusió, amb enfocaments, sensibilitzadors i emancipadors. Entenen la comunicació com una eina d’impacte social, però també com un procés comunitari. Volen desfer-se de la idea segons la qual la comunicació és un instrument per a la venda i la reapropiació del sentit col·lectiu de la comunicació com a espai del procomú. Formen part, com a organització sense afany de lucre, del teixit de l’economia social i solidària de Barcelona. Tot comunica.

Teleduca

Teleduca, educació i comunicació és un col·lectiu independent i interdisciplinari de professionals provinents de diverses especialitats relacionades amb l’educació i la comunicació. Des de 1996, està portant a terme i consolidant un projecte d’educació en comunicació, dirigit a diferents públics i col·lectius.

La seva tasca s’inscriu en el corrent de l’Educació en Comunicació (EC). Aquesta disciplina promou el desenvolupament de la competència comunicativa –comprensiva i expressiva– de les persones en els diversos mitjans, i de les tecnologies de la informació i la comunicació actualment disponibles.

Ubutv

Ubutv és una associació cultural sense ànim de lucre dedicada des de l’any 2003 a la ideació de projectes de formació artística per a col·lectius diversos, xarxes i institucions, mitjançant l’ús de l’audiovisual i les TIC.

Consideren que l’experimentació de nous coneixements es pot fer amb un grau de participació escalable a la mida adequada del col·lectiu involucrat.

Apliquen el concepte de zona de desenvolupament proper que, segons la pedagogia constructivista, fomenta la transició a una nova àrea de coneixements, a través d’un esforç que no és superior a les capacitats de les persones participants.

Coordinadora Barcelona Comunicació

Coordinadora formada per les 10 televisions de districte de la ciutat. Entre 1989 i 1991 van formar la primera televisió local de Barcelona. Una televisió descentralitzada en 10 televisions de districte que compartien un mateix canal i antena. Enguany celebren els seus 30 anys d’història. Des de 1997 s’han anat integrant a betevé.

Offener Kanal Magdeburt (Alemanya)

L’Offener Kanal Magdeburt és un canal de televisió regional de Magdeburg. Ofereix notícies regionals i programació d’actualitat. Offener Kanal o Open Channel és una cadena de televisió on els programes són produïts pels ciutadans.

Sindicat de Periodistes de Barcelona

El Sindicat de Periodistes de Catalunya és una organització sindical i profesional que es proclama democrática, profesional, independent, pluralista i unitària. Es va fundar el juny de 1993 per defensar laboral i professionalment els professionals del periodisme i de la informació i per representar-los sindicalment a les empreses.

Tabasco Vidéo (França)

Creada l’any 1999, l’asociació Tabasco Vidéo utiliza utilitza eines audiovisuals i digitals com a mitjà d’expressió i mediació, per conscienciar sobre temes socials, comunicar-se sobre els valors de la ciutadania, estimular el debat i promoure dinàmiques de canvi. Forma part de la Fédération Nationale de l’Audiovisuel Participatiff que aquest any celebra el seu 30 aniversari.

La Veïnal es fa visible

Durant gairebé 2 anys, els nou col·lectius que impulsem La Veïnal hem estat immersos en un procés participatiu per a elaborar la proposta d’aquest canal de televisió comunitari i participatiu. Així doncs, hem creat des de un marc teòric-metodològic, passant per un treball de prospecció d’entitats, fins a arribar a dissenyar un pla de comunicació que desplegarem el trimestre de 2019. Aquesta primera etapa, de caràcter més endogen, ens ha servit per a consolidar el funcionament del grup motor, determinar les nostres senyals d’identitat i per a començar a teixir xarxes de col·laboració i suport públic-comunitàries. Vinculat amb aquest últim aspecte, a mitjans de 2018 hem començat a formar part del programa Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona ICUB però, al seu torn, també hem dut a terme una prospecció a peu de carrer amb entitats, col·lectius, equipaments i xarxes comunitàries que utilitzen el vídeo per a desenvolupar iniciatives socioeducatives i socioculturals.

D’aquest primer mapatge comunitari, que ha involucrat 22 agents socials representatius de la diversitat d’àmbits d’actuació de Barcelona (gent gran, joventut, infància, immigració, feminisme, etc.), treiem com a conclusió general que La Veïnal es valora com una oportunitat per a la re-apropiació dels mitjans de comunicació, com una via per aconseguir un nou altaveu dels moviments socials, i com una forma de donar veu a les veïnes i als veïns de la ciutat i al tercer sector.

Entre les necessitats manifestades pels col·lectius interpel·lats podem enumerar: des de demandes de sensibilització i formació en determinats àmbits de l’educació, fins a la visibilització de les diferents activitats dels seus espais, així com la necessitat de posar en relleu la diversitat i les problemàtiques dels diversos barris barcelonins que es senten invisibles davant els mitjans de comunicació convencional. Pel que fa a les aportacions, moltes entitats han manifestat la seva predisposició per a la producció de continguts i la sociabilització dels seus coneixements tècnics. Amb les dades extretas de la prospecció podem concloure que La Veïnal compta ja amb el suport, les veus, les capacitats i el bagatge d’una part important del teixit comunitari per a la construcció entre totes i tots d’aquesta TV comunitària.

Un altre dels aspectes que hem treballat a nivell intern és el de la governança i l’estructura organitzativa de La Veïnal. És a dir, la governança entesa com un acord implícit o explícit sobre les decisions: qui decideix què, com es decideix i amb quin poder, mitjans o recursos es compta per a fer-ho. Després d’investigar paradigmes alternatius a l’autocràcia o l’assemblea (model que sovint aparenta una horitzontalitat decisòria però en realitat els qui prenen les decisions són els i les “poderosos/es”) hem optat per implementar l’holocràcia, un sistema que recull totes les veus i inquietuds d’un grup, que preserva l’horitzontalitat i aplica estratègies que regulen els diferents nivells de poder, rang i/o estatus.

La tercera etapa d’aquesta proposta de televisió comunitària i participativa per a la ciutat de Barcelona té un caràcter més exogen, lligat al pla de comunicació i a la presentació del projecte a col·lectius dedicats al vídeo participatiu (trobada realitzada el passat 22 de febrer), als moviments socials (prevista pel març d’aquest any 2019) i davant d’altres experiències europees similars a La Veïnal, amb l’objectiu d’establir sinergies, mecanismes de col·laboració i, a mig termini, la incorporació de més entitats per a enriquir la proposta.

Pel que fa a la Comunicació, ens plantegem l’enfocament d’aquest procés de creació de La Veïnal des d’un quàdruple vessant comunicatiu. D’una banda, hem trobat una forma transformadora de comunicació-relació interna basada en el diàleg i el treball col·laboratiu entre els col·lectius que formem el grup motor de la proposta, i entre nosaltres i altres col·lectius que també es dediquen al vídeo participatiu però que encara no formen part del grup motor. D’una altra banda, l’estratègia comunicativa externa s’adreça cap als agents socials i institucions locals que vulguin participar i donar suport a la proposta. El tercer nucli comunicatiu es refereix a la comunicació pública del projecte amb els recursos, eines i canals necessaris per a tal finalitat. L’última vessant té a veure amb el procés participatiu i la posada en marxa del propi canal de tv.

Dins d’aquest bloc, també hem definit elements fonamentals de l’arquitectura de la proposta: qui som, què volem i què proposem. També quina serà la nostra identitat verbal, és a dir, manera en la qual parlarem, interactuarem i reconeixerem la TV participativa i comunitària. I així és com hem arribat a definir el projecte com “La Veïnal, xarxa per a una televisió comunitària a Barcelona”, conscients que estem encara en una fase de proposició per tal de fer realitat aquest nou canal de televisió.

Pel que fa als objectius, hem fixat un objectiu macro per a la totalitat del projecte que serveix de guia cap a on hem d’anar i d’altres per fer  a curt termini.

Així doncs, l’objectiu Macro de la proposta és: Construir un projecte col·lectiu que obri espai a un relat de contra hegemonia cultural i informativa, des d’una perspectiva veïnal i popular, que faci visible la multiplicitat de realitats i veus de la ciutat, a través de la creació d’un mitjà audiovisual amb una lògica comunitària.

En aquesta nova fase que hem encetat el 2019, La Veïnal treballarà per aconseguir més suport a la proposta, per l’obertura i consolidació del grup motor, així com la presentació del projecte a tota la ciutadania i la continuació del desenvolupament de la tv comunitària. Volem que La Veïnal sigui una realitat i que juntes i junts acabem creant un nou canal de comunicació amb veu pròpia, la de totes les veïnes i els veïns de Barcelona.